dimecres, 17 de febrer del 2010

colombo




















tinc la sort d'estar amb una família srilankesa molt generosa i alhora interessada per tot el relacionat amb la meditació.

ells tenen una bona amiga que a casa reuneix un grup de gent i amb la participació d'algú relacionat directament amb el tema s'imparteix una conferència.


he assistit a dues, molt diferents entre elles.

la primera, la conferència va ser conduïda per una monja budista. amb tota la seva humilitat i senzillesa va voler transmetre els beneficis d'una bona meditació.

va descriure com començar a meditar. asseguts, una postura còmoda, i amb l'esquena recta.


a la vegada que tanquem els ulls comencem a relaxar-nos i ha posar l'atenció en el triangle que hi ha entre el nas i el llavi superior de la boca. intentem ser conscients de l'aire que entra i l'aire que surt.


aquest acte que és el primer acte que fem en venir a aquest món i l'últim que farem, només per això és de gran importància.

mantenir l'atenció en ell, no és gens fàcil.

al cap de pocs segons ens anem amb un pensament que s'ha presentat, ens enganxem a la història sense adonar-nos.
de sobte, si som conscients que hem perdut l'atenció en el triangle i res millor que tornar-hi.

així durant 10 minuts, 20, 30 i perquè no? una hora.

diferents tècniques utilitzen l'atenció en les sensacions que sentim en el cos, altres visualitzen colors, imatges...
altres repeteixen un mantra (paraules santes) repetidament.

la meditació vipassana només posa atenció en les sensacions.

aquest exercici, pel sol fet que la natura ho ha fet així, aporta grans beneficis.
pau interior, paciència, desafecció, seguretat, desapareix l'odi, l'egoisme, la por, la ràbia...
100% garantit, només necessita constància.

una de les coses més interessants que va comentar, és la pràctica de l'amor incondicional,
que ve també en el paquet de beneficis de la pràctica de la meditació.


l'estimar a canvi de res, i acceptar els fets sense jutjar, només observar-los perquè al cap i a la fi, res és per sempre, tot està en constant canvi.


el segon personatge va ser un bon entrenament per al que crec pugui trobar a l'índia.
un senyor hindú, que fa ús del seu aspecte de profeta per explicar una altra tècnica més de meditació amb molta agressivitat ...
contradicció total, el seu estil era la imposició.

però, així com la senzillesa i el gran amor que va desprendre la monja, em va fer sentir un profund respecte cap a ella, el "profeta" em va semblar molt simpàtic, divertit però fora de lloc.
vam tenir un moment per abraçar-nos i fer-nos una foto.

la conclusió que he tret d'aquestes dues experiències són que que si estimes, respectes i si respectes, estimes.

només hem d'intentar-ho perquè no s'ha d'oblidar que res és per sempre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

HEY ROGER
ESTIC ENTUSIASMADA AMB EL QUE HAS ESCRIT AVUI. SENSE HAVER FET RES DEL QUE HAS FET TU, TOT EL QUE EXPLIQUES SOBRE AQUESTA CONFERENCIA, SOBRE TOT DE LA PRIMERA, M'HA FET SENTIT NO SE QUE QUE EM SENTO MOLT BE...ENTRE LES FANTASTIQUES COSES QUE EXPLIQUES I COM HO EXPLIQUES, SEMBLA QUE TOTS COMPARTIM AQUEST VIATGE AMB TU
MOLTES GRACIES UN COP MÉS.
LOLA (GIRONA)

rogerbcn ha dit...

que be!!!!
petons mil

Unknown ha dit...

hola Roger,
siiii
que maco el que ens exoliuques
ets un regal
moltes gràcies
mmmuuuuuua

migé ha dit...

Chapeau Roger! un abrazo muy fuerte!

Teresa ha dit...

molt bonic, Roger
no paro de rellegir
el teu escrit

best wishes!