diumenge, 21 de febrer del 2010

colombo
















aquesta tarda hem tingut convidats a casa.
han vingut uns amics, de la família que em tenen adoptat, ha prendre un refresc i unes pastes.

colombo i sri lanka en general és un paradís per als mosquits. les condicions climàtiques són ideals perquè aquests animalets puguin créixer i reproduir-se a milions.

els meus peus són víctimes de les seves picades. busquen i busquen un tros de carn lliure de roba per assaborir l'exquisida sang d'un foraster.

cansat de tantes picades, he decidit, per no patir aquesta tarda, m'he untat els peus amb un producte que vaig comprar a unawatuna.
és una crema de color verd, tots els ingredients són naturals, i destaca pel seu alt contingut en "citronela". no he reparat en despeses, he fet servir una quarta part del producte en els peus.

una vegada asseguts en cadires, en forma de cercle, he observat a la meva amiga moure el nas amb els ulls en expressió de preocupació...
al cap d'una estona movia la mà en forma de ventall davant del nas.

a poc a poc la resta de convidats compartien la mateixa preocupació fins que la meva amiga a expressat la seva preocupació sobre una olor estranya a la sala. finalment una paraula ha saltat enmig de tanta expectació.... citronela !!!!!

he confessat,
si colombo és una ciutat calorosa en aquell moment la temperatura estava multiplicada per cent.

he demanat disculpes i he confessat que els meus peus estaven untats amb mig quilo de crema antimosquits a base de citronela.

a sri lanka, i no menys a colombo, la gent és molt amable i no han dubtat ni un moment en apartar la vista dels meus peus i dirigint-se als meus ulls dir-me... "don't worry... rocher".

ni la quitxe, ni les empanades de peix, ni els sandvitxos de verdura, ni el pastís de xocolata han pogut amb l'olor de la "citronela"...

1 comentari:

Xavier ha dit...

Pues han tingut sort, si es estat jo duria untades fins las aixelles, a mi no en piquen, els molt cabronets amb devoren. Aquí plou i fa fresqueta els mosquits estan aletargats a l’espera que comenci la calor.
Una abraçada Roger.