dijous, 29 d’abril del 2010

dhamma pokhara (vipassana)

demà entraré al centre vipassana de pokhara per realitzar un curs com ajudant.

sortiré el dia 12 de maig ...

com el dia 3 estaré desconnectat ....

mil petons i fins al 12!!!!

dimecres, 28 d’abril del 2010

kathmandu

katmandú és la capital i ciutat més gran del nepal, amb una població de 1.442.271 (2006) habitants, situada a la vall del mateix nom al nepal central, prop del riu vishnumati, a una alçada de 1.317 msnm.

la ciutat antiga és característica per la gran quantitat de temples i palaus budistes i hindús, la majoria d'ells del segle XVII. molts d'aquests monuments han estat per desgràcia danyats per terratrèmols i la pol.lució. a la vall de katmandú hi ha set llocs classificats per la unesco com a patrimoni de la humanitat.

katmandú es va convertir en un lloc molt visitat per turistes des dels anys 1960 arran del moviment hippy.

la ciutat de katmandú rep el seu nom d'una estructura a la plaça de durbar anomenada kaasthamandap. aquest temple va ser construït l'any 159 d.c. pel rei laxmi narsingh malla. està construït enterament amb fusta sense cap clau de ferro o suport de cap tipus. una llegenda indica que la fusta necessària va ser obtinguda d'un únic arbre.

dilluns, 26 d’abril del 2010

delhi

a índia està fent molta calor...

la gent es tomba allà on pot. és igual el lloc, si et ve la mandra et tombes.

els llocs d'internet provoquen un certa mandra... potser el sorollet dels teclats. el moviment dels ratolins...
en aquest cas l'altre dia estava en un internet assegut al costat d'una alemanota...
sentia un soroll molt fort i vaig pensar que la dona estrenyia molt fort el ratolí, tenia ganes de dir-li...

perdona! ves amb compte que et carregaràs el ratolí i no és teu...

però el soroll tenia certa sincronització... la sorpresa va ser al girar-me i trobar-me als dos encarregats de l'internet dormint i roncant amb deliri en els ordinadors del darrere...

a la foto de dalt...
bé, l'home havia de descansar i si a la tauleta cabien el meu ordinador i el seu cap, perquè no compartir?...

demà...kathmandú, nepal

diumenge, 25 d’abril del 2010

rishikesh


la nit és per als escarbats

aquesta nit me despertat amb ganes d'anar al lavabo…no volia anar…no per la mandra d'aixecar-me sino perque si per la nit obres la llum et trobes amb una festa particular d'escarbats tamany super…a barcelona n'hi han.

al principi em desesperava, ara no salto d'alegria, pero intento ignorar-les.
aquesta nit ha estat especial. a la meva habitació van de dos en dos i dues d'elles s'han ficat dins de unes petites escombreries que tinc. com hi ha una bossa de plàstic i papers dintre intentava dormir quan sentia el sorollet dels seus moviments, finalment he tornat ha aixecar-me i amb la txancleta he començat a donar cops al cubell que he decidit treure fora de l'habitació, elles han fugit, les he vist…

al tornar al llit n'hi havian dues més, passejant damunt dels clinex en una petita tauleta que hi ha just al costat d'on posso el cap per dormir…la txancleta en aquest cas ha volat cap a elles…també han fugit.

un cop al llit heu tornat apareixer amics i familia a la meva ment i com en altres rocambolesques situacions hem deieu… cal que passis per tot aixó?, però que et passa? què busques? què et falta?

tinc la sensació que entendre més l'índia quan torni a barcelona…per cert el 22 de maig!

ara queda una nit més a rishikesh amb les cuques i demà vaig a delhi per el dimarts volà cap kathmandu, nepal.

…he conseguit agafar el son i dormir tranquilament...

dissabte, 24 d’abril del 2010

rishikesh


divendres, 23 d’abril del 2010

rishikesh


dijous, 22 d’abril del 2010

rishikesh


dimecres, 21 d’abril del 2010

rishikesh



dimarts, 20 d’abril del 2010

rishikesh

a l'habitació de l'hotel on sóc hi ha un mirall on em puc veure de cos sencer.

després de la dutxa em miro i penso ... angelet com t'has quedat ...

la nostra cultura ens demana un cos musculós... aquí no estic més prim que qualsevol dels "santorums" que recorren rishikesh. tot i l'aspecte d'ocellet em sento amb molta força i amb tota la calor que fa faig llargues passejades carregat amb la motxilla de mà, bastant plena.

fa més d'un any que no menjo carn... el cos m'ho demanava, des d'aleshores tinc millors digestions, el meu cos va guanyar en flexibilitat i la meva pell va millorar... i no he emmalaltit.

des que estic a l'índia no menjo peix...
no sé que sortiria en uns anàlisi però em sento fort. menjo verdures, llegums, arròs, fruits secs, iogurt.

per mi ja no cal que facin néixer animals per després sacrificar-los en una fàbrica.
ni criar pollastres que mai veuen la llum del sol i són transportats en espais de mil.límetre per mil.límetre.
ni que contaminin grans zones de catalunya amb la cria de porc.

per mi ja poden utilitzar els camps que serveixen per donar de menjar a aquests futurs ostatges de la mort per al cultiu d'aliments.

...m'adono que em surt un "discursillo" polèmic, més en una societat carnívora com la nostra.
que un mongol de l'estepa mengi carn per sobreviure és lògic, però nosaltres...

però si.... que bo és el pernilet... i les costelletes de xai... i que dir d'aquests porquets tendres amb una poma a la boca... mmmm.

no cal que ells passin per això per satisfer el nostre desitjós paladar...

i no val dir que els carnissers es quedarien sense feina.















dilluns, 19 d’abril del 2010

rishikesh


diumenge, 18 d’abril del 2010

rishikesh


rishikesh lletrejat hrishikesh, rushikesh o hrushikesh,
és una ciutat i una junta municipal del districte de dehradun, a l'estat indi de uttaranchal.

és la ciutat santa pels hindús i un famós centre de pelegrinatge.
també és coneguda com la porta d'entrada a la serralada de l'himàlaia i es troba a 25 quilòmetres de distància d'una altra ciutat santa, haridwar.

rishikesh és el punt de partida per viatjar als llocs que formen el pelegrinatge char dham - badrinath, kedarnath, de gangotri, i yamunotri.


el febrer de 1968, els beatles van visitar ashram l'ara tancada maharishi mahesh yogi a rishikesh.


john lennon va arribar a gravar una cançó aquí, titulat, "la cançó feliç rishikesh.
van compondre prop de 48 cançons durant la seva estada a l'ashram del maharishi, molts dels que apareixen en el "white album.
diversos artistes, entre ells mike love dels beach boys, donovan y gyp mills, van visitar el lloc per contemplar i meditar.

més recentment, el lloc ha estat visitat per l'estrella de hollywood kate winslet...


dissabte, 17 d’abril del 2010

rishikesh

aquest matí he baixat a esmorzar molt descansat i amb optimisme.

en entrar en el petit menjador on havien unes quantes taules ocupades per occidentals esmorzant, he saludat en general amb un "good morning" per a tots.

tot de cop he pensat en la possibilitat que hagués abandonat el meu cos a rishikesh i que ara només fos una ànima a qui ningú sent ni veu...

igualment m'he assegut en una taula i he esmorzat un suc de papaia amb un vol de muesli iogurt i fruita que la meva ànima a agraït i espero que el meu estómac físic o no... també...

canvi de plans!!! a l'hotel on estic hi ha molt moviment de gent que entra i surt, s'impateixen un munt de diferents cursos.

vaig a començar aquest matí un curs de set dies per aprendre massatge ayurvèdic... preparar-vos per quan torni!!!!

dijous, 15 d’abril del 2010

rishikesh

casualitat... a punjim vaig entrar en una botiga de fruits secs, hi havien una parella d'italians que ens vem saludar i vem intercanviar quatre consells sobre espècies i alimentació hindú i res més...

a l'avió de goa / delhi em va tocar seure amb ells ...

la no expectativa comença a donar els seus fruits ... el bus de delhi a Rishikesh va sortir amb dues hores de retard i una manifestació de mosquits al seu interior. les característiques del bus ... autèntic del lloc!

estem en els dos últims dies de la kumbh mela ... se celebra cada 12 anys i m'ha tocat!!!! l'autobús no ha pogut arribar a rishikesh i ens ha deixat una població anterior haridwar.

encara sort d'un company de viatge que m'ha ajudat a entrar en un taxi amb 12 persones més!!!!
he avançat uns quants quilòmetres... el taxi s'ha espatllat...
el compi s'ha anat per una altra direcció i m'he quedat sol al.lucinant de la massa de gent que hi havia... impossible agafar un taxi... he parat a un senyor amb moto i li he suplicat que em portés...
m'ha avançat una mica més i finalment he creuat el riu i he trobat l'hotel...

dimarts, 13 d’abril del 2010

panaji

old goa

vella goa o velha goa és una ciutat històrica al nord de goa districte en l'estat indi de goa.

la ciutat va ser construïda pel sultanat bijapur al segle 15, i va servir com a capital de l'índia portuguesa del segle 16 fins seu abandonament en el segle 18 a causa de la plaga.
les restes de la ciutat són per la unesco patrimoni de la humanitat.

panaji capital del territori de goa, té port de mar i antigament va ser la capital de totes les colònies portugueses de l'índia. té una població de poc més de 79.125 habitants.

panaji

panaji la gran sorpresa!!! després de 4 hores per anar de gokarna a margao, amb el cap del meu company de viatge en la meva espatlla i una hora més en un altre autobús he arribat a panaji.
vaig triar aquesta ciutat perquè demà vaig a l'aeroport de goa per volar a delhi i d'aquí agafar un autobús i 8 hores de viatge.
suposadament ja tinc reserva en un bon autobús... arribaré el dia 15 a la matinada a rishikesh.
la sorpresa ha estat aquesta ciutat bastant neta amb molta arquitectura de l'època colonial portuguesa i un guest house, moooooolt net!!!! impecable.
la guia ho deia però el preu posava 700 rupies i ara és 1.100 i estava jo intentant baixar el preu per a la quarta i última habitació lliure quan he vist darrere meu una rossa amb motxilla.... en seguida li he dit que val val... a la casolana i aquesta li ha dit a la rossa ... ho sento, just ara dono l'última habitació.
el llit és de veritat... amb capçalera. els llençols nets, el bany impecable, terra de rajoles...
res.... feliç!!!!
demà em poso una altra vegada amb el "surya namaskar", salutació al sol...
en pocs dies torno al ioga!

diumenge, 11 d’abril del 2010

gokarna

un dels errors més grans de l'ésser humà o si més no, és una cosa que ens fa patir inútilment, són les expectatives.
expectatives amb la gent, lloc i coses ... amb tot en general.
si no ens féssim expectatives patiríem menys.

abans d'ahir a la nit vaig agafar un autobús, amb reserva del dia anterior, per viatjar de nit fins kannur. en el bitllet posava "grand luxe".
l'autobús va sortir amb una hora de retard en una estació impossible de moure's i la meva expectativa de l'autobús es va anar per terra en veure'l... em vaig instal.lar al final de tot per poder posar la meva motxilla i el meu llarg cos en un trajecte de 8 hores en el qual intentaria dormir...

sincerament no sé si vaig dormir... tampoc sé si van ser els salts que donava, vaig arribar a volar dins de l'autobús, o un mecanisme cerebral que es va disparar, que vaig estar tot el viatge en un estat de
... bé... és que... és el que hi ha...

en arribar a kannur em vaig sentir amb forces!!!! d'agafar un tren fins a mangalore i aquí, masoquisme pur, vaig agafar un altre tren fins a gokarna, amb les expectatives de trobar un meravellós lloc on instal.lar, segons la guia.

vaig arribar a les 8 del vespre, es fa de nit a les 6... ungles negres, vaig passar un clinex per la cara ... negre, mocs negres i roba... sense comentaris...
en no fer reserva al tren vaig viatjar en els bagons de "no reserva"... si algú ha estat a la índia ja sap de que parlo...

he escrit unes línies sobre el guest house però les he esborrat... tampoc està tan malament... sóc conscient que estic a la índia i no a les açores ...

gokarna és molt interessant, em recorda vrindaban però en molt més net, per ser índia.

davant de la meva habitació passa un rierol-claveguera. aquest matí he anat a la platja de "om", recordo haver vist algun reportatge a la televisió i em feia il.lusió conèixer-la. he pogut descansar i aquesta tarda prepararé la meva sortida cap a goa per demà al matí... això espero!





























divendres, 9 d’abril del 2010

mysore

qui deia que índia és plena de turistes, que quan agafes un autobús o un tren de seguida trobes a un turista amb qui compartir l'experiència de viatjar per aquest país?
...no hi ha ningú...

no sé si és el meu karma o la nova llei estrenada, que fa que només puguis estar 3 mesos i en sortir del país has d'estar un mínim de dos mesos fora ... he sentit que fins a 6 mesos, abans de tornar a entrar...
jo puc estar fins al 4 de maig...

viatjo amb la "lonly planet" del 2008 (última versió) i els preus són la meitat del que en la realitat hi ha...
crec que índia està canviant... ja regateixo ja... però no arribo als preus indicats.

aquesta nit agafo un autobús per fer un viatge de 8 hores a kannur.
vaig destí goa... he d'anar a poc a poc pujant per no quedar-me al país fora del visat... els trajectes són lents i de vegades poc confortants.

volia anar al sud de kerala però em temo que no hi ha temps. he decidit prendre rumb bombai.
demà en arribar a kannur veuré el mar. el trobo a faltar, és més! ho necessito. després de sri lanka i 8 anys a la barceloneta marquen, penso en tancar els ulls i olorar la brisa marina.

aquí a índia totes els olors van acompanyats a estones de la mala olor a brutícia, al fantàstic encens de sàndal o l'olor de les més exquisides flors. passes del confort a la incomoditat de l'amor a l'odi en segons.

estic assegut en una terrassa envoltat d'arbres centenaris, immensos d'aquells que cal demanar-los permís per creuar el parc on viuen. són savis ancians que porten més de cent anys en aquest món... i no es queixen. tot i el núvol de contaminació instal.lada al cel, estan plens de flors.

mysore

el palau de mysore és un magnífic palau situat a la ciutat de mysore. era la residència oficial de wodeyar - la família reial de mysore, i també hi ha dues sales de durban (sala d'actes cerimonials de la cort reial).

el palau va ser encarregat el 1897, i la seva construcció es va acabar el 1912. ara és una de les atraccions turístiques més famoses de mysore.

tot i que els turistes poden visitar el palau, no se'ls permet fer fotografies a l'interior del palau. turistes estrangers paguen 20 vegades el preu que paguen els visitants indis.

dijous, 8 d’abril del 2010

mysore

aquest dies passats he estat una mica desorientat...
i aquest matí he anat al barber... després de rebre una altra sessió de massatge en què un entra en contacte amb el més enllà... (fins bufetades he rebut) en sortir del barber les experiències han tornat a mi...

un noi que anava acompanyat d'altres, m'ha indicat que alguna cosa tenia a la orella... com sortia del barber m'he parat i en res tenia el seu dit a la meva orella...

amb una bareta m'ha ensenyat un tros de cera força considerable... no podia creure el que em passava i sense reaccionar ja estava ficant la bara en l'altra orella!!!! i més ronya!!!!...

no sé si es tractava d'un truc de màgia o què... però en un moment tenia a un munt de gent mirant i no era l'únic!!!! els seus companys estaven netejant les orelles d'altres vianants ... el noi em parlava molt seriós... no l'entenia... però suposo que m'estava dient... "mira que ets porc!"

li he pagat una quantitat que no sé valorar si és molt o poc... si és cert el que ha tret és poc... i he anat a menjar...

crec que sento millor... avui ha estat un dia de neteja!!!!

mysore és la segona ciutat més gran en l'estat de karnataka, a l'Índia. és la seu del districte mysore i de la divisió mysore i es troba a uns 146 km sud-oest de bangalore, la capital de karnataka. el nom mysore és la veu anglòfona de mahishūru, que significa la casa de mahisha. mahisha significa mahiṣāsura, un dimoni de la mitologia hindú. la ciutat s'estén en una àrea de 128.42 km2 i està situada a la base de les colinas chamundi.

mysore és famós per les festes que tenen lloc durant el festival dasara, quan la ciutat rep un gran nombre de turistes. mysore també presta el seu nom a la mysore mallige, nom popular de la Jasminum grandiflorum, una espècie de jazmin, la pintura mysore, un estil de pintura, el plat dolç mysore pak, el mysore peta un turbant tradicional i la peça mysore, una peça sari de seda.


puttaparthi

puttaparthi és una ciutat situada al districte d'anantapur d'andhra pradesh, sud de l'Índia. és també la residència del notable mestre espiritual sathya sai baba.

l'atracció principal del poble és la prashanti nilayam ashram de baba, la presència del que ha donat un gran impuls a l'economia local, en forma d'hotels, albergs, restaurants i botigues que són molt freqüentades pels visitants a prashanti nilayam.

és una mica impressionant, per a qui no està acostumat a la devoció per algú, veure aquesta ciutat totalment entrgeada a aquest guru.la meva estada va ser d'un dia... després camí a mysore ..

dimarts, 6 d’abril del 2010

bangalore

dilluns, 5 d’abril del 2010

bangalore

oficialment bengaluru, és la capital de l'estat indi de karnataka.està situada a l'altiplà de Deccan, al sud-est de l'estat. segons el cens del 2001 té una població de 5.701.446 habitants, el que la converteix en la cinquena ciutat més poblada del país, després de bombai, delhi, calcuta i chennai.

en l'actualitat, bangalore hi ha algunes de les escoles i centres d'investigació més prestigiosos de l'índia. diverses empreses estatals de la indústria pesada, empreses de programari, enginyeria aeroespacial, telecomunicacions i indústria militar es troben a la ciutat. bangalore és coneguda com el «silicon valley de l'índia» per la seva posició com a líder nacional en llocs de treball de tecnologia de la informació. és un centre econòmic i la metròpoli índia de creixement més ràpid.

diumenge, 4 d’abril del 2010

vrindavan


sivananda, fi de curs

ha passat un mes, no m'ho puc creure ...
el primer dia que vaig entrar al ashram, vaig veure la meva habitació, i les condicions en què estaria, vaig pensar que no ho aguantaria ... el més difícil ha estat respirar.

vrindavan és la ciutat més polsosa de l'índia!
l'habitació, el llit, els llençols, totes les coses! el cos, els cabells és ple de pols.
l'aire es pot mastegar. moltes han estat les nits que no he pogut dormir en no poder respirar.

l'utilització de paper de wàter estava prohibida, no entraré en detalls.
la dutxa era a galleda d'aigua ... tot acompanyat pel soroll de centenars de mosquits i baralles de micos.

la rutina diària estava molt calculada.
els professors han estat excel.lents, molta teoria del ioga, filosofia i tres hores diàries d'asanes.
dos àpats al dia i ni veure ni utilitzar una cadira.
cada dia hem tingut la visita d'un metge.
les dues primeres setmanes la meitat del curs estava amb diarrea, afortunadament el meu problema només ha estat el respirar. no he estat l'únic, el grup dels ofegats de seguida ens vem unir al voltant d'un ventolin descobert a una alumna de sud-àfrica.
aquest anava passant de boca en boca abans d'anar a dormir i amb els dits creuats desitjant descansar per unes hores.

el dia començava i acabava amb cants, he cantat com mai en la meva vida i en sànscrit.
qualsevol classe o acte començava i acabava amb oracions també en sànscrit.
les classes es realitzaven en anglès, alemany, francès i espanyol.
el grup espanyol ha estat fantàstic, com una família ens hem ajudat mútuament animat en els moments més durs. els tòpics han saltat a la vista durant el curs.

el petit grup francès ha passat desapercebut, molt discret però el gran grup alemany han demostrat serietat, disciplina, sempre estudi, això si sempre a la seva bola.
han estat majoria i això s'ha notat. el grup anglès estava format per anglesos, grecs, indonèsia, sud africa, brasil, estats units ...

la temperatura ha superat algunes vegades els 40 graus.
sortir del ashram era trobar-se amb l'índia profunda... porcs, micos, vaques, muntanyes d'escombraries, soroll de botzines, gent cantant a crit, pols ...
visualment ha superat totes les expectatives que m'havia fet sobre aquest pais.
també hi ha lloc per al dolç i mai ensumat olor de les més belles girnaldes de flors de colors.

en el curs he tingut la sensació, alguna vegada, d'estar en un concurs de supervivència.
quan em trobava amb les parpelles a meitat dels ulls, se'ns demanava realitzar la postura sobre el cap més de tres minuts, però krishna existeix!!! i ens donava forces per fer tot el que se'ns ha demanat, el nivell de la gent era molt bo.

des de les 5:30 del matí fins a les 9:30 de la nit he rebut infinitat d'informació, coneixement que espero poc a poc anar assimilant.

una vegada més el poder d'adaptació és una de les coses que un veu com bàsiques per aquesta vida....
(no patiu ... recuperaré els quilos que he perdut...)