dimarts, 2 de febrer del 2010

dies per no oblidar mai.
he tingut la sort de fer un viatge amb un grup de bona gent.

he viatjat amb unes amigues de la meva amiga a colombo, tres viuen a nova york, la meva amiga i altres dos, una viu a colombo.

els cinc hem viatjat fins a la ciutat de katagarama després va ser al tornar a colombo que vam decidir anar junts una altra vegada fins anuradhapura, i per segona vegada per a mi, polonaruwa, sigiriya, dambulla, i kandy.

ha estat en furgoneta, és una altra manera d'haver vist el país.

un luxe viatjar amb gent local, he pogut conèixer llocs com el monestir de vathurawila aranya o entrar a l'interior del temple en kandy guiats per un monjo amic i estar en estancies on no estan obertes al públic.

m'agradaria poder descriure l'experiència en anuradhapura...
és difícil descriure les sensacions però en cada lloc sagrat que hem visitat un s'adona que és lloc especial per alguna cosa.
expliquen que hi ha càlculs matemàtics i connexions còsmiques...
però el que si puc assegurar és que un sent poder estar-se hora i hores assegut en una d'aquestes pedres ja avies d'un lloc ple d'història envoltat per una pau mai viscuda.

és una de les capitals més antigues de sri lanka, coneguda per les seves ruïnes molt ben conservades. la civilització que es va desenvolupar al voltant d'aquesta ciutat va ser una de les més grans d'àsia. es troba a 205 km al nord de la capital comercial colombo, al districte d'anuradhapura, a la província central del nord, sri lanka.

en l'actualitat està considerada per la UNESCO, des de l'any 1982 com a patrimoni de la humanitat. abastant una àrea protegida de 4.000 ha.

fundada al segle IV a c. va ser la capital del regne d'anuradhapura fins al començament del segle IX. durant aquest període va ser un dels centres de poder polític més estables i duradors de l'àsia meridional. en l'actualitat, aquesta antiga ciutat, sagrada per al budisme, els monestirs circumdants cobreixen una àrea de més de 40 km ² és un dels jaciments arqueològics més grans del món.

1 comentari:

Xavier ha dit...

Uffff, ja patia, veig que estàs pletòric de noves vivències i es magnífic que comparteixis aquests sentiments. Ja frisso per veure les fotografies, la del nanno tocant l’aigua es bellíssima.

Una abraçada Roger.