quan un viatja a un país absolutament diferent, en el que el menjar ens referim, ha de fer l'esforç d'adaptar-se.prometo que ho he fet, he menjat, fins ara, al més estil "srilankés" tot picant! i el dolç és extremadament dolç.
avui per casualitat he trobat un lloc, a negombo centre, on m'he permès una escapada mental a les meves arrels amb un plat de pasta per menys de dos euros.
pasta penne amb un sofregit de pastanaga, ceba i enciam, res de picant i jazz de música de fons.
he menjat amb els ulls oberts però he oblidat ser on estic, per un moment estava menjant a casa.
què bona és la pasta!!!
aquesta nit tornaré al lloc de menjar hindi, l'home és molt amable i el lloc net. si li demano res de picant només pica una mica i els chappathis que fa estan molts bons.
avui és el meu últim dia a negombo, demà aviat agafaré el tren per anar a colombo, espero aquesta setmana poder recollir el meu visat per entrar a l'Índia a més tinc ganes de veure a la meva família adoptiva ... crec que ja he posat alguna arrel afectiva en aquest meravellós país.
2 comentaris:
no sabia que et podíem escriure en xinés ;)
ais, quina aventura més maca, xic. si no fóra perquè m'encanta estar a casa, viatjar per països que no et demanes vacunes i el menjar picant et feia una visita!
petons, macu!
Ostres! aixó si que no m'ho esperava...
i ara que li dic? està en japon
el text està en japonès,
avís la traducció pot ferir la sensivilidad d'algun lector ... però m'agradaria respectar la llibertat d'expressió ....
(mai m'hagués imaginat que aquest bloc provoqués aquestes expressions ...)
Publica un comentari a l'entrada