diumenge, 4 d’abril del 2010

sivananda, fi de curs

ha passat un mes, no m'ho puc creure ...
el primer dia que vaig entrar al ashram, vaig veure la meva habitació, i les condicions en què estaria, vaig pensar que no ho aguantaria ... el més difícil ha estat respirar.

vrindavan és la ciutat més polsosa de l'índia!
l'habitació, el llit, els llençols, totes les coses! el cos, els cabells és ple de pols.
l'aire es pot mastegar. moltes han estat les nits que no he pogut dormir en no poder respirar.

l'utilització de paper de wàter estava prohibida, no entraré en detalls.
la dutxa era a galleda d'aigua ... tot acompanyat pel soroll de centenars de mosquits i baralles de micos.

la rutina diària estava molt calculada.
els professors han estat excel.lents, molta teoria del ioga, filosofia i tres hores diàries d'asanes.
dos àpats al dia i ni veure ni utilitzar una cadira.
cada dia hem tingut la visita d'un metge.
les dues primeres setmanes la meitat del curs estava amb diarrea, afortunadament el meu problema només ha estat el respirar. no he estat l'únic, el grup dels ofegats de seguida ens vem unir al voltant d'un ventolin descobert a una alumna de sud-àfrica.
aquest anava passant de boca en boca abans d'anar a dormir i amb els dits creuats desitjant descansar per unes hores.

el dia començava i acabava amb cants, he cantat com mai en la meva vida i en sànscrit.
qualsevol classe o acte començava i acabava amb oracions també en sànscrit.
les classes es realitzaven en anglès, alemany, francès i espanyol.
el grup espanyol ha estat fantàstic, com una família ens hem ajudat mútuament animat en els moments més durs. els tòpics han saltat a la vista durant el curs.

el petit grup francès ha passat desapercebut, molt discret però el gran grup alemany han demostrat serietat, disciplina, sempre estudi, això si sempre a la seva bola.
han estat majoria i això s'ha notat. el grup anglès estava format per anglesos, grecs, indonèsia, sud africa, brasil, estats units ...

la temperatura ha superat algunes vegades els 40 graus.
sortir del ashram era trobar-se amb l'índia profunda... porcs, micos, vaques, muntanyes d'escombraries, soroll de botzines, gent cantant a crit, pols ...
visualment ha superat totes les expectatives que m'havia fet sobre aquest pais.
també hi ha lloc per al dolç i mai ensumat olor de les més belles girnaldes de flors de colors.

en el curs he tingut la sensació, alguna vegada, d'estar en un concurs de supervivència.
quan em trobava amb les parpelles a meitat dels ulls, se'ns demanava realitzar la postura sobre el cap més de tres minuts, però krishna existeix!!! i ens donava forces per fer tot el que se'ns ha demanat, el nivell de la gent era molt bo.

des de les 5:30 del matí fins a les 9:30 de la nit he rebut infinitat d'informació, coneixement que espero poc a poc anar assimilant.

una vegada més el poder d'adaptació és una de les coses que un veu com bàsiques per aquesta vida....
(no patiu ... recuperaré els quilos que he perdut...)

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Roger! Llegeixo la teva experiència al centre sivananda i em despertes una profunda admiració. Enhorabona pel títol i sobretot per la teva fortalesa física i mental! Havent llegit el teu relat, qualsevol repte a assolir aquí a BCN sembla minúscul...

No sé si te n'adones de l'inspirador i estimulant que resulta el teu camí pels que estem aquí!

Unafortíssima abraçada,
ariadna

rogerbcn ha dit...

ostres! no tant no tant....sembla i és molt exòtic, només cal fer-ho!!!

gràcies i molt sort

Anònim ha dit...

probando probando... Roger, no me lo creo.. llevaba un buen rato escribiéndote y no he podido enviar el mensajito. ERROOORRR.... grrr... bueno, voy a orar en sánscrito a ver si me relajo.
vaajiive sarvasa.nsthe bR^ihante
asmin.h ha.nso bhraamyate brahmachakre

Pues eso, que ENHORABUENA yoga master, very well done!!! seguro que has aprendido un montón de cosas, y entre ellas habrás mejorado tu inglés. Me encanta como describes el ambiente del curso, el aire, la falta de aire, las nacionalidades...

Eso de que has adelgazado no está tan bien... vas a desaparecer del mapa.

Bueno, a mí me encantaría que fueras mi profe de yoga, ¿¿¿porqué no vienes a Pamplona y montas aquí algo??? Yo te busco los alumnos.

Un petonet molt grand!!!

Clara