gokarna

un dels errors més grans de l'ésser humà o si més no, és una cosa que ens fa patir inútilment, són les expectatives.
expectatives amb la gent, lloc i coses ... amb tot en general.
si no ens féssim expectatives patiríem menys.

abans d'ahir a la nit vaig agafar un autobús, amb reserva del dia anterior, per viatjar de nit fins kannur. en el bitllet posava "grand luxe".
l'autobús va sortir amb una hora de retard en una estació impossible de moure's i la meva expectativa de l'autobús es va anar per terra en veure'l... em vaig instal.lar al final de tot per poder posar la meva motxilla i el meu llarg cos en un trajecte de 8 hores en el qual intentaria dormir...

sincerament no sé si vaig dormir... tampoc sé si van ser els salts que donava, vaig arribar a volar dins de l'autobús, o un mecanisme cerebral que es va disparar, que vaig estar tot el viatge en un estat de
... bé... és que... és el que hi ha...

en arribar a kannur em vaig sentir amb forces!!!! d'agafar un tren fins a mangalore i aquí, masoquisme pur, vaig agafar un altre tren fins a gokarna, amb les expectatives de trobar un meravellós lloc on instal.lar, segons la guia.

vaig arribar a les 8 del vespre, es fa de nit a les 6... ungles negres, vaig passar un clinex per la cara ... negre, mocs negres i roba... sense comentaris...
en no fer reserva al tren vaig viatjar en els bagons de "no reserva"... si algú ha estat a la índia ja sap de que parlo...

he escrit unes línies sobre el guest house però les he esborrat... tampoc està tan malament... sóc conscient que estic a la índia i no a les açores ...

gokarna és molt interessant, em recorda vrindaban però en molt més net, per ser índia.

davant de la meva habitació passa un rierol-claveguera. aquest matí he anat a la platja de "om", recordo haver vist algun reportatge a la televisió i em feia il.lusió conèixer-la. he pogut descansar i aquesta tarda prepararé la meva sortida cap a goa per demà al matí... això espero!