una de les coses que gestiono pitjor és el tema de la pobresa.
no estic "forrat" però m'he permès aquest viatge trobant les alternatives més econòmiques per a no gastar els diners en poc temps.
aquí, però, sóc ric.
no hi ha dia que no s'acosti algú, sempre molt amablement i em doni conversa. l'agraeixo, és la millor manera de conèixer la realitat d'un lloc.
durant la conversa observo que la persona és d'allò més normal, amb moltes coses en comú, més si té la meva edat, tot i que, si és el cas, la majoria estan casats i amb fills.
a l'estona de la conversa arriba el moment que, sense mirar-me als ulls i baixant el to de veu, em demanen ajuda, mentre busco alguna excusa, apareix en la meva ment, el meu mac portàtil, les meves birkenstock, la meva canon digital...
són moltes les ficades de pota que ja he fet, com contestar, ho sento jo no soc ric, o dir-li a algú que fa tres mesos no té feina que vagi a l'oficina d'ocupació... oficina que no existeix.
o que vagi a una església per aconseguir alguna cosa de menjar, ajuda només per a cristians no per budista com era el cas.
els budistes si donen educació gratis, però no menjar. segur que les ajudes deuen variar segons la zona.
molta gent només menja un cop al dia, sol ser a la nit i arròs.
ahir al migdia en una d'aquestes experiències li vaig dir que el convidava a dinar però em va contestar que si els seus fills no dinaven ell no podia acceptar la invitació.
vam acabar al mercat comprant verdura, fruita… li vaig dir que compréssim peix i amb un mitj somriure em va dir que des de feia un temps no tenia gas i no podria cuinar...
les víctimes del tsunami segueixen existint, gent que va perdre la seva casa, el seu treball, familia… que va poder salvar la vida perquè el tsunami no va arribar al mateix temps a tot arreu i en alguna zona van avisar amb 5 minuts d'antelació per recollir els fills i dirigir-se a zones més elevades.
després, tornar a casa i veus que res del que tenies ja existeix i que ni el govern ni ningú t'ho tornarà.
sempre hi ha alguna zona en el món en situació semblant, fa uns dies li va tocar a Haití, després de la notícia l'herència d'aquestes catàstrofes dura anys i marca a una generació. zones gairebé sempre pobres.
no tinc la capacitat per saber quina és la millor estratègia davant d'aquest món que mentre uns "pringuen" de debó, altres passem d'una notícia a una altra a la velocitat de la llum.
3 comentaris:
Rogerito, a veces, tus comentarios son verdaderas crónicas, casi periodísticas. Ésta es particularmente efectiva. Y sí, mañana habrá otro Haití. Y dentro de tres años habrá otro viajero que, como tú, hará las crónicas de la herencia que dejó el terremoto en esa isla devastada... Y, mientras tanto, sigue el baile de los bancos, la banca y las financieras.
Va abrazo.
Roger, segueixo des del primer dia les teves cròniques, i em pregunto encara cap a on anem. Sort que tens el cap clar i les muses del viatge et condueixen de la millor manera possible. Petons des de BCN!
La seva esperança es poder menjar un dia mes.
La seva alegria, ser vius.
La nostra alegria ¿ on es?
Som una societat malalta, pertorbada , sobrepassada d’estímuls i mancada d’un futur. clar, ¿ que esperem dels dies que vindran?, ¿quines fites tenim marcades?
Quasi totes acaben en lo material, millor casa, cotxe, la conta corrent mes plena , la nevera mes gran .
Mentrestant el “cor” se’ns torna dur, mes insensible i el caràcter mes agra he individualista.
Sols es una defensa, ens protegim del que ens envolta.
Tenim mes pors que ganes de viure.
Roger, estan vivint una magnifica experiència, estàs entre dos mons molt diferents.
Els contrasentits existeixen i cada cop mes exagerats , societats riques encara que no ho ens assembli amb al nostre dia a dia i altres amb una pobresa extrema vista des del nostres ulls.
Crec que ja t’ho he dit alguna vegada mes, amb quedo amb la mirada neta brillant i sincera d’aquesta gent que interiorment es molt mes rica que nosaltres.
Son poques de las mirades que veig cada dia, on trobo la llum que desprenen qualsevol de les que tu estàs veient aquest dies.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada