dimecres, 27 de gener del 2010

dia de la república de l'índia

El dia 25 per la tarda em van convidar a la celebració del
"dia de la república de l'índia al
"indian cultural center", colombo
amb l'actuació de:
shridhar & anuradhabharath dansa natyam











foto: internet


diumenge, 24 de gener del 2010

en el curs de vipassana les noies van fer amistat amb una altra que viu als estats units i ara està una temporada amb els seus pares a colombo.

s'ha convertit en molt bona amiga i la seva família em va adoptar en la meva estada a la capital.
m'ha convidat de nou per fer una excursió amb uns amics seus a la ciutat santa de katagarama, per tant demà motxilla i cap a Colombo!

he rebut per la seva part un e-mail de moltes fotografies sobre la creació del tren a sri lanka. són meravelloses. he fet una selecció de les que més m'agradaven per compartir...

i aviat...
katagarama


(acabo de tenir la sensació d'estar fent un programa de televisió i demanar-li a l'audiència que "tornem després de la publicitat…")

dissabte, 23 de gener del 2010

galle
















una de les coses que gestiono pitjor és el tema de la pobresa.
no estic "forrat" però m'he permès aquest viatge trobant les alternatives més econòmiques per a no gastar els diners en poc temps.
aquí, però, sóc ric.

no hi ha dia que no s'acosti algú, sempre molt amablement i em doni conversa. l'agraeixo, és la millor manera de conèixer la realitat d'un lloc.
durant la conversa observo que la persona és d'allò més normal, amb moltes coses en comú, més si té la meva edat, tot i que, si és el cas, la majoria estan casats i amb fills.
a l'estona de la conversa arriba el moment que, sense mirar-me als ulls i baixant el to de veu, em demanen ajuda, mentre busco alguna excusa, apareix en la meva ment, el meu mac portàtil, les meves birkenstock, la meva canon digital...

són moltes les ficades de pota que ja he fet, com contestar, ho sento jo no soc ric, o dir-li a algú que fa tres mesos no té feina que vagi a l'oficina d'ocupació... oficina que no existeix.
o que vagi a una església per aconseguir alguna cosa de menjar, ajuda només per a cristians no per budista com era el cas.
els budistes si donen educació gratis, però no menjar. segur que les ajudes deuen variar segons la zona.
molta gent només menja un cop al dia, sol ser a la nit i arròs.

ahir al migdia en una d'aquestes experiències li vaig dir que el convidava a dinar però em va contestar que si els seus fills no dinaven ell no podia acceptar la invitació.
vam acabar al mercat comprant verdura, fruita… li vaig dir que compréssim peix i amb un mitj somriure em va dir que des de feia un temps no tenia gas i no podria cuinar...

les víctimes del tsunami segueixen existint, gent que va perdre la seva casa, el seu treball, familia… que va poder salvar la vida perquè el tsunami no va arribar al mateix temps a tot arreu i en alguna zona van avisar amb 5 minuts d'antelació per recollir els fills i dirigir-se a zones més elevades.
després, tornar a casa i veus que res del que tenies ja existeix i que ni el govern ni ningú t'ho tornarà.

sempre hi ha alguna zona en el món en situació semblant, fa uns dies li va tocar a Haití, després de la notícia l'herència d'aquestes catàstrofes dura anys i marca a una generació. zones gairebé sempre pobres.

no tinc la capacitat per saber quina és la millor estratègia davant d'aquest món que mentre uns "pringuen" de debó, altres passem d'una notícia a una altra a la velocitat de la llum.

divendres, 22 de gener del 2010

galle

dijous, 21 de gener del 2010

galle

dimecres, 20 de gener del 2010

habaraduwa

avui tortugues,

fa dies que vaig fer un amic a galle, es diu Jambo.

el primer contacte en veure que s'acostava no vaig poder sortir corrent pel pes de la meva motxilla.
van aflorar tots els meus prejudicis.


volia aconsellar-me un guest house, on just estic i va encertar. després em va acompanyar a comprar-me un banyador llarg perquè el curt encara que sigui un "guiri" no ho veig encertat ... el bon home sempre em pregunta com estic, si necessito alguna cosa i és amable...

ahir li vaig comentar que m'agradaria anar a habaraduwa on hi ha un centre de recuperació de tortugues a la mateixa platja.
aquest matí m'ha vingut a buscar i no he hagut de preguntar per l'autobús.
per refrescar-me m'he comprat una pinya que m'ha demanat ell en una fruiteria i he pagat la meitat que fa uns dies comprant jo sol ...
hem anat al centre de torugues i mentre jo passejava, tocava i fotografiava les tortugues el llegia un diari singalès.


a la tornada hem menjat en un lloc que vaig descobrir que pel que m'ha dit té bona fama i he encertat.
al final de la jornada m'ha demanat que l'acompanyés a la farmàcia, ha triat diferents medicaments per a la seva filla que es troba a l'hospital i jo feliçment he pagat un just bescanvi.

dimarts, 19 de gener del 2010

galle
















aquesta tarda he decidit anar a la platja, a prop de Galle.
a la parada de bus he preguntat a cada conductor per la parada anterior a unawatuna i em donaven negació, fins que un de molt animat m'ha convidat a pujar.

m'he assegut i l'autobús ja no ha tornat a parar, anava a gran velocitat ...
quan he vist passar el meu antic guest house m'he preocupat "una mica" i li he indicat al cobrador que jo volia baixar una parada abans de unawatuna ...
evidentment el cobrador m'ha somrigut i li ha donat a un interruptor del sostre i l'autobús s'ha parat immediatament.

he baixat i no sabia on em trobava, he decidit acostar-me fins a la platja i caminar.
al cap de poc m'he trobat un fantàstic edifici de disseny i luxe enmig d'una platja desèrtica, sense res ni ningú al voltant.
quan he passat davant s'ha obert una porta i ha sortit un senyor de negre que m'ha convidat a entrar, no m'ho he pensat... m'ha mostrat un fabulós lloc .. aquí la web,
http://www.lanka.com/hotels/galle/463-wadugewatta-galle-sri-lanka.html

meravelloses habitacions davant de la platja, fantàstics menjadors, disseny molt cuidat ...
mentre escoltava les seves explicacions observava encantat que no hi havia cap hoste.

quan m'ha mostrat un espai "centre ayurvedic" al jardí, ha sortit una dona de verd i m'han convidat a un massatge ... una hora i mitja de... estar al cel.
reconec que mentre rebia el massatge, pensava en el que em costaria i com pagaria, si hauria de deixar el número de passaport... etc

en finalitzar m'han convidat a un te calent i m'han demanat 2.000 rupies, uns 13 euros!...

després de tenir una agradable conversa m'han acompanyat a la sortida amb les mans plenes d'informació del lloc i m'he pujat en el primer bus direcció galle on tothom em mirava ...
i és que jo era com una gran fulla d'eucaliptus brillant ...

dilluns, 18 de gener del 2010

galle

avui m'he traslladat d'unawatuna a galle.
he trobat un lloc bonic, net i barat., estic content! què més es pot demanar?

a galle la vida és tranquila, lenta, ningú corre, ningú crida. els venedors de peix un cop es queden sense peix per vendre dormen sobre dels taulers.

he demanat permís a uns pescadors que des de la platja, junts feien força per recuperar les seves xarxes. m'han dit que si, però abans ajudés al grup.
no he durat més de tres empentes ... les mans em cremaven, he après a somriure com ells, ho he deixat i he fet les fotos...
també he començat a anar lent, tranquil, sense presses,.

divendres, 15 de gener del 2010

dijous, 14 de gener del 2010

galle
















aquest matí he visitat la ciutat de Galle. he agafat el bus, aquest es mou com un vaixell en mala mar.
en el trajecte estava còmodament assegut al costat del passadís. en una de les parades han pujat tres dones que s'han assegut a l'altre costat del passadís.
el cobrador de l'autobús ha fet ús del lateral del meu cos per donar suport al seu colze a la meva templa, el seu maluc clavat sota la meva aixella i la seva cama enganxada al meu braç.
lentament a mil.límetre per segon vaig anar girant la meva cara per coincidir la meva mirada en els seus ulls i amb només la meva expressió dir-li, "eh! què passa?
però es va avançar al respondre'm de la millor manera que fan aquí, somrient.

galle és una ciutat situada al sud-oest de sri lanka, a 119 km de colombo. es creu que l'actual ciutat de galle era el port de l'antiga tharsis, al qual el rei hebreu salomó enviava a buscar l'ivori i els paons que indica la bíblia. la ciutat de galle va ser coneguda com gimhathiththa (llavors ibn battuta al segle XIV es referia a ella com qali) abans de l'arribada dels portuguesos al segle XVI, quan era el principal port de l'illa de ceilan.
galle va tenir el seu apogeu en el segle XVIII, abans de l'arribada dels britànics, que van potenciar el desenvolupament de colombo.

va ser declarada com a patrimoni de la humanitat per la UNESCO l'any 1988.

la ciutat va resultar molt afectada pel terratrèmol de l'oceà índic de 2004.

unawatuna































Enfront de la costa de Unawatuna, sota l'Oceà Índic es troba un nombre d'esculls de corall i una gran varietat de peixos i tortugues.

Unawatuna té les seves arrels en la gran epopeia de Ramayana. A l'èpica mitològica, el mico Hanuman guerrer va ser enviat de tornada a la Índia a buscar als quatre herbes medicinals per Jambavān saber, mritasanjeevani, vishalyakarani, suvarnakarani i sandhani des de l'Himàlaia per curar Lakshman que va ser ferit tractant de salvar la princesa segrestada situada en el rei dimoni Ravana. Hanuman no va poder identificar aquestes herbes, així que es va aixecar tota la muntanya i la va portar fins al camp de batalla per tractar de salvar Lakshman, però en el procés, un tros d'ella "va caure cap avall" en la ubicació de l'actual Unawatuna , el nom del poble deriva de "Una-watuna" que significa "va caure".

dimarts, 12 de gener del 2010

dilluns, 11 de gener del 2010

dissabte, 9 de gener del 2010

colombo
















les noies s'han anat i demà arriben a casa.
estic sol i se'm fa una mica estrany, estic acostumat a comentar-ho tot i ara no tinc a qui dir-li ... ostres! mira això.
també m'he rigut molt però ara comença una nova etapa del viatge.
colombo és una ciutat molt contaminada i sorollosa, per al meu gust és lletja i difícil de moure's a peu.
la gent és amable i si veus algú que t'observa et sonriuen sempre.
es veu molt poc occidental.
demà o passat demà marxo al sud.

és la capital administrativa de Sri Lanka. Colombo és una ciutat amb una barreja d'arquitectura moderna, edificis colonials i ruïnes i una població de més de 600.000 habitants. el nom "Colombo", li va ser donat pels colonitzadors portuguesos el 1505, i es creu que es deriva de la paraula cingalesos Kolon Thot, que significa "Port sobre el riu Kelani". també s'ha suggerit que el nom podria estar relacionat amb la paraula cingalesos Kola-amba-Thota que significa "Port amb frondosos arbres de mango ".

a causa del seu gran port natural i la seva posició estratègica sobre les rutes comercials marines que uneixen l'Est i l'Oest, fa més de 2000 anys que els comerciants coneixen de la seva existència. no obstant això, la ciutat recentment va ser designada capital de l'illa de Sri Lanka, quan aquesta va ser cedida a l'Imperi Britànic el 1815, i va mantenir la seva condició de capital quan la nació es va independitzar el 1948. el 1978, quan les funcions administratives van ser traslladades a Sri Jayawardenepura Kotte, Colombo va ser designada capital comercial de Sri Lanka.

igual que moltes altres ciutats, l'àrea urbana de Colombo s'estén més enllà dels límits administratius, incloent altres nuclis urbans i municipis. La zona central de la ciutat allotja la majoria de les oficines corporatives, restaurants i llocs d'oci de Sri Lanka. entre els llocs famosos de Colombo es troben el parc Galle Face, el Parc Viharamahadevi, i el Museu Nacional

dijous, 7 de gener del 2010

trincomalee

aquest matí hem arribat a trincomalee amb la idea d'estar-nos una nit i sortir al dia següent destí colombo.
la ciutat està ocupada pels militars i no es respiren ambient com per fer molt turisme. hem passejat una mica i finalment hem decidit partir cap a colombo avui mateix, això suposa viatjar tota la nit.

l'home de la taquilla ens informa que primera classe (cotxe-llit) és ple i que hem de viatjar en segona. entrem al vagó, hi ha molt poca llum i de seguida contemplem a les nostres companyes de viatge uns escarbats mida elefant.
crits, peus damunt del seient ....

però la divina providència actua, hi veig per la finestra an home gran a l'estació vestit tot de blanc no sé perquè em dirigeixo a ell i li pregunto si hi ha alguna possibilitat de viatjar en primera, sorprenentment i amb una somriure em respon que han hagut tres cancel.lacions i que em dirigeixi a taquilla.
em confirmen les cancel • lacions i ens passem a primera.
les noies estan que no s'ho creuen, les condicions són molt diferents, elles estan en un compartiment llitera i jo estic en un altre en la llitera de dalt, a sota tinc un senyor bastant simpàtic singales. just ara m'ha donat la seva targeta, s.ssikumar. j
o mentre escric des de la llitera. veig que l'home es prepara parell dormir .... be toca tancar l'ordinador ja dormir.

nilaveli

ha passat el que no volíem que passés, arribar de nit a Trincomalee.

acostant-nos amb el tren vam poder veure la presència militar a la zona. a l'estació tot el món és registrat menys a nosaltres tres ...

un tuc-tuc ens porta fins nilaveli uns quilòmetres al nord on es troben fantàstiques platges paradisíaques. anem desorientats per la foscor, de tant en tant el conductor desaccelera per passar un control militar, ens impressiona.

arribem a l'hotel situat a la mateixa platja, som els únics inquilins. el cel està cobert d'estrelles. passem la nit amb el so de la mar i ja de bon matí ens porten amb barca a uns illots que hi ha a pocs quilòmetres, aigües transparents i sorra de coral. a l'estona van arribant turistes locals.

a la tarda passegem prop del hotel, podem observar restes d'edificis a la mateixa sorra conseqüència del tsunami.

un senyor ens convida a visitar una escola de màxim 15 nens, encantats no paren de riure i es deixen fotografiar. al material escolar podem llegir les sigles de "unicef". la zona és bastant pobre i la gent surt de les cases per dir-nos hello! no veiem un sol turista.

aquesta nit ens hem preguntat si ha estat una temeritat arribar fins aquí. escric aquestes línies sopant sol, en el menjador, la noies van preferir quedar-se a l'habitació. és de nit i se senten veus fora però no veig a ningú.

hi ha poca llum, em sento a gust, sento el mar i els nudels amb verdures estan deliciosos.

diumenge, 3 de gener del 2010

polonnaruwa





















ahir a la nit ens vam donar el luxe de sopar en un hotel situat a sobre del llac de polonnaruwa. l'edifici és molt bonic, estil colonial i per un dia deixem el menjar picant.
la terrassa de l'hotel descansa sobre de les aigües del llac i no hi ha gairebé turistes pel que vam estar molt tranquils.
el sopar per tres no va costar més de 15 euros.

aquest matí hem anat passejant fins a les ruïnes de polonnaruwa, moltes guies diuen que veure aquest conjunt monumental ja justifica viatjar fins a sri lanka ... bé, ja està fet ...
ens hem creuat amb diversos turistes locals, un grup de japonesos i algun turista rus.

aquesta tarda he passat pel barber, després de tallar els cabells, sense jo saber-ho, m'ha fet un massatge al cap i el coll que no sabia si l'home havia entrat en connexió amb els seus avantpassats i em volia transmetre alguna cosa o és que el massatge es mereixia forta intensitat.

ara mentre les noies estan d'encàrrecs jo estic a la terrassa on vam sopar ahir escrivint aquestes línies.
el cel és del mateix color que les tranquil.les aigües del llac, només es pot diferenciar que és cada cosa per una franja fosca de vegetació a l'horitzó.
la banda sonora la posen uns operaris que estan restaurant les finestres del menjador interior.

no he agafat paraigües i amenaça pluja ... encara sort que la mochililla que porto per a transportar l'ordinador és impermeable,
perquè hauré parlat!!!! cauen les primeres gotes, me'n vaig dins.

Polonnaruva és una de les antigues capitals de Sri Lanka. Va ser la seu dels reis singalesos des del segle XI fins al segle XIII. Va ser declarada com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1982.

Polonnaruva s'estén sobre 122 hectàrees i presenta nombrosos monuments ben conservats.
en general, l'estil arquitectònic mostra influència índia. La major part dels monuments són religiosos, encara que es conserven també edificis civils, com la càmera del consell real.

dissabte, 2 de gener del 2010

dambulla





















aquest matí ens hem atrevit a agafar l'autobús públic per anar a Dambulla.
on podíem anar 100 erem 300. ningú es queixava, cap nen plorava, nosaltres tres ens hem adormit i no els ha faltat energia per de manera molt simpàtica despertar-nos a l'arribada a la ciutat.
ha valgut molt la pena.

a la tarda hem arribat a Polonnaruva i després de donar diverses voltes hem trobat un lloc bastant net.
la ciutat de Dambulla està situada a la província central de Sri Lanka, situada 148 km al nord-est de Colombo, i 72 km al nord de Kandy.

les principals atraccions de la ciutat inclouen el més gran i més ben conservat complex del temple de la cova de Sri Lanka, i el Rangiri Internacional Dambulla Stadium, famós per haver estat construït en només 167 dies. La ciutat també presumeix de tenir el major rang de muntanya de quars rosa al sud d'Àsia, i el bosc de fusta de ferro, o Namal Uyan.

divendres, 1 de gener del 2010

sigiriya





















hem arribat aquest matí en força bones condicions.
ens allotgem en una casa plena de flors i habitacions de colors... molt divertida.
hem pogut visitar la impressionant roca de Sigiriya i les seves ruïnes.
Sigiriya és un lloc arqueològic al districte de Matala, a la província Central, de Sri Lanka.
conté les ruïnes d'un antic complex palatí, construït durant el regne de el rei Kasyapa (477-495). és un dels més populars destinacions turístiques del país.
va ser declarat lloc Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1982.