diumenge, 28 de febrer del 2010

adam's peak

adam's peak

potser ha estat l'experiència més espectacular però també la que m'ha deixat exhaust.

aquesta setmana m'he retrobat amb l'amic srilankés que em va parlar de sri lanka a barcelona, ens vam conèixer al dhama neru del montseny i ha arribat al seu país per retrobar-se amb la seva dona i filles.

en l'excursió també ha vingut el nebot de la família que va néixer a sri lanka però viu a australia.

és duríssim, vaig posar el meu "dispositiu mula" i de seguida em vaig desmarcar del grup. en la pujada prou tenia amb transportar la meva ànima que no podia creure el que veia.

pujant trobes gent descalça, cossos molt prims que pugen corrent, dones grans que et sonriuen al creuar, treballadors, dels diferents xiringuitos que vas trobant en el trajecte, carregant amb caixes de begudes o ampolles de gas ....

en arribar t'oblides de les més de quatre hores de pujada per escales molt inclinades. les vistes són inoblidables i la gent, celebrant els seus ritus religiosos, posen una banda sonora immillorable.

al vespre vam decidir passar la nit al refugi, hi havia poca gent, vam ser dels primers a instal.lar-nos, em vaig dormir de seguida. al cap d'unes hores vaig obrir un ull i l'espectacle continuava. el meu cos estava envoltat d'altres cossos perfectament col.locats com si d'una partida de tetris es tractés. la possibilitat de moure's era "zero".

a l'alba, tothom surt fora per contemplar la sortida del sol.
amb vent i fred estem expectants com si es tractés de la primera vegada que surt el sol per l'horitzó.

quan aquest surt, tot el món repeteix una i altra vegada el seu nom .... sol, sol sol!

dimecres, 24 de febrer del 2010

colombo

dimarts, 23 de febrer del 2010

colombo

dilluns, 22 de febrer del 2010

nirodha city center, colombo

estic content, he tingut la sort d'estar a la presentació d'un centre de meditació i estudis sobre budisme al centre de colombo.

en la presentació havien dos monjos un d'ells és un monjo holandès, ven. olande ananda. mai havia sentit parlar d'ell però és força conegut.

al final de la presentació vaig estar conversant amb ell.

definitivament crec, sens dubte que hi ha gent que està en un altre estat mental.

no vull jutjar si és millor o pitjor... però un aprèn a viure quan escolta a prop, algú com ell.

tinc la sort de tenir un molt bon amic que em va regalar un llibre que estic llegint.
"el cultiu de l'atenció plena" escrit per un altre monjo en aquest cas singalès, henepola gunaratana nayak thera, i m'he permès la llibertat de copiar algunes frases que he subratllat...

"...hem de meditar perquè el fet de ser humans ens fa hereus d'una insatisfacció inherent a la vida que mai desapareix."

"... aquesta insatisfacció... de sobte ens fem conscients que no hi ha possibilitat d'evitar-la i així ens adonem de la nostra situació real en la vida, on simplement l'anem passant."

"...no hi ha dos moments que siguin iguals, no hi ha res dolent en això, simplement és la naturalesa de l'univers."

"felicitat i pau. aquests són els temes principals en l'existència humana."

"...hem superdesenvolupat l'aspecte material de l'existència a costa d'aspectes emocionals i espirituals més profunds."

"...hem d'atendre les obligacions envers els nostres semblants, i sobretot, tenir en cuneta la nostra responsabilitat cap a nosaltres mateixos com a individus que viuen amb altres individus."

"el que som és el resultat del que vam ser, el que serem demà serà el resultat del que som ara."

"ningú pot fer més per nosaltres que la nostra ment pura, ni els nostres pares, ni algun parent o amic, ningú."

"...la meditació porta a la ment a un estat de tranquil.litat, vigília, concentració i introspecció."

"...la nostra civilització, culta i civilitzada, poleix a les persones només superficialment."

"...la civilització canvia superficialment l'home, la meditació el modifica totalment."

"...podrem transformar-nos.... disposats sempre a oblidar i perdonar, estimant als altres perquè els entenem gràcies al fet que abans ens hem entès a nosaltres mateixos, hem vist en el nostre interior profund autoil.lusions i fracassos, hem vist la nostra pròpia humanitat i hem après a perdonar amorosament. "

"...l'amor incondicional està exempt de crítica."

són les deu i vint de la nit, fa hores que he sopat, només amb els pares de la meva amiga. fa dies els vaig explicar que a barcelona menjava alvocat amb tomàquet i ceba, aquí ho mengen més com poltre. avui m'han preparat per a mi, alvocat amb tomàquet i ceba, sense picant. me'n vaig feliç a dormir.

www.nirodhatrust.org
www.olandeananda.org

diumenge, 21 de febrer del 2010

chitrasena school of dance, colombo

Chitrasena (nascut amaratunga arachige mauricio dias)
(
26 gener 1921-18 juliol 2005) va ser un ballarí pioner de sri lanka, internacionalment conegut pel seu treball en l'establiment d'una tradició moderna de sri lanka de la dansa i la popularització de les danses tradicionals de sri lanka a tot el món.

iniciat el 1944 a colombo, la kalayathanaya Chitrasena va ser el centre de les noves formes d'art i la cultura des de 1940 fins als anys 70.

iniciat en una casa llogada donada pel filantrop Sir EPA Fernando, l'edifici de kalayatanaya situat a pocs metres de la sortida kollupitiya, va ser l'oasi dels innovadors contemporanis que han cercat nous horitzons en el camp estètic.


chitrasena va introduir una nova forma de dansa creativa basada en la danses indígenes. l'escola va començar amb només un grapat d'estudiants que van viure i van treballar en l'estudi.

colombo
















aquesta tarda hem tingut convidats a casa.
han vingut uns amics, de la família que em tenen adoptat, ha prendre un refresc i unes pastes.

colombo i sri lanka en general és un paradís per als mosquits. les condicions climàtiques són ideals perquè aquests animalets puguin créixer i reproduir-se a milions.

els meus peus són víctimes de les seves picades. busquen i busquen un tros de carn lliure de roba per assaborir l'exquisida sang d'un foraster.

cansat de tantes picades, he decidit, per no patir aquesta tarda, m'he untat els peus amb un producte que vaig comprar a unawatuna.
és una crema de color verd, tots els ingredients són naturals, i destaca pel seu alt contingut en "citronela". no he reparat en despeses, he fet servir una quarta part del producte en els peus.

una vegada asseguts en cadires, en forma de cercle, he observat a la meva amiga moure el nas amb els ulls en expressió de preocupació...
al cap d'una estona movia la mà en forma de ventall davant del nas.

a poc a poc la resta de convidats compartien la mateixa preocupació fins que la meva amiga a expressat la seva preocupació sobre una olor estranya a la sala. finalment una paraula ha saltat enmig de tanta expectació.... citronela !!!!!

he confessat,
si colombo és una ciutat calorosa en aquell moment la temperatura estava multiplicada per cent.

he demanat disculpes i he confessat que els meus peus estaven untats amb mig quilo de crema antimosquits a base de citronela.

a sri lanka, i no menys a colombo, la gent és molt amable i no han dubtat ni un moment en apartar la vista dels meus peus i dirigint-se als meus ulls dir-me... "don't worry... rocher".

ni la quitxe, ni les empanades de peix, ni els sandvitxos de verdura, ni el pastís de xocolata han pogut amb l'olor de la "citronela"...

divendres, 19 de febrer del 2010

colombo



















dijous, 18 de febrer del 2010

colombo national museum















http://www.museum.gov.lk/general-info.php

dimecres, 17 de febrer del 2010

colombo




















tinc la sort d'estar amb una família srilankesa molt generosa i alhora interessada per tot el relacionat amb la meditació.

ells tenen una bona amiga que a casa reuneix un grup de gent i amb la participació d'algú relacionat directament amb el tema s'imparteix una conferència.


he assistit a dues, molt diferents entre elles.

la primera, la conferència va ser conduïda per una monja budista. amb tota la seva humilitat i senzillesa va voler transmetre els beneficis d'una bona meditació.

va descriure com començar a meditar. asseguts, una postura còmoda, i amb l'esquena recta.


a la vegada que tanquem els ulls comencem a relaxar-nos i ha posar l'atenció en el triangle que hi ha entre el nas i el llavi superior de la boca. intentem ser conscients de l'aire que entra i l'aire que surt.


aquest acte que és el primer acte que fem en venir a aquest món i l'últim que farem, només per això és de gran importància.

mantenir l'atenció en ell, no és gens fàcil.

al cap de pocs segons ens anem amb un pensament que s'ha presentat, ens enganxem a la història sense adonar-nos.
de sobte, si som conscients que hem perdut l'atenció en el triangle i res millor que tornar-hi.

així durant 10 minuts, 20, 30 i perquè no? una hora.

diferents tècniques utilitzen l'atenció en les sensacions que sentim en el cos, altres visualitzen colors, imatges...
altres repeteixen un mantra (paraules santes) repetidament.

la meditació vipassana només posa atenció en les sensacions.

aquest exercici, pel sol fet que la natura ho ha fet així, aporta grans beneficis.
pau interior, paciència, desafecció, seguretat, desapareix l'odi, l'egoisme, la por, la ràbia...
100% garantit, només necessita constància.

una de les coses més interessants que va comentar, és la pràctica de l'amor incondicional,
que ve també en el paquet de beneficis de la pràctica de la meditació.


l'estimar a canvi de res, i acceptar els fets sense jutjar, només observar-los perquè al cap i a la fi, res és per sempre, tot està en constant canvi.


el segon personatge va ser un bon entrenament per al que crec pugui trobar a l'índia.
un senyor hindú, que fa ús del seu aspecte de profeta per explicar una altra tècnica més de meditació amb molta agressivitat ...
contradicció total, el seu estil era la imposició.

però, així com la senzillesa i el gran amor que va desprendre la monja, em va fer sentir un profund respecte cap a ella, el "profeta" em va semblar molt simpàtic, divertit però fora de lloc.
vam tenir un moment per abraçar-nos i fer-nos una foto.

la conclusió que he tret d'aquestes dues experiències són que que si estimes, respectes i si respectes, estimes.

només hem d'intentar-ho perquè no s'ha d'oblidar que res és per sempre.

dimarts, 16 de febrer del 2010

3 Idiots

dilluns, 15 de febrer del 2010

colombo
















la classe d'anglès d'ahir va ser al matí. en acabar la classe la professora em va convidar a assistir a una xerrada que el seu marit farà a la tarda a la mateixa casa.
ensenyarà diferents tècniques de parlar en públic.

jo no sé dir que no, i a les 5:30 estic assegut al costat de quatre homes del país escoltant com eufòric marit de la professora explica com hem de posar les mans, fer ús de la veu, mirar als ulls dels oients, somriure mentre es parla ....
ho explica amb un anglès molt fàcil d'entendre.

al cap d'una hora i mitja de xerrada ens anima a ser nosaltres mateixos els speaker.
en aquell moment jo dono les gràcies però em disculpo per la meva falta de vocabulari i així no sortir a fer una xerrada.


la meva sorpresa és que tots m'animen a sortir,
vinga! no hi ha cap problema! surt! explica'ns!


m'aixeco tímidament enmig d'aplaudiments i ovacions.
en mil.lèsimes de segon em poso en contacte amb jesucrist, buda, mahoma, shiva ... per no caure desmaiat o posar-me a plorar i dir que em fa mal la panxa.


em veig a sri lanka, colombo, la capital, en un petit garatge improvisat com a classe d'anglès i sala de conferències, davant de 6 atents ciutadans a com un tipus de barcelona que parla l'anglès com si tingués un problema mental parla del primer que se li passi pel cap.

come on roger!

em dic... vinga! tu pots, total no els conec de res i és impossible que mai més em creui amb un d'ells ...

al final de la meva petita xerrada de com vaig decidir viatjar a Sri Lanka... vaig ser aplaudit... aquí la gent és molt generosa.
després la professora d'anglès ens va convidar a unes pastes i te ...

dissabte, 13 de febrer del 2010

ambalangoda - projecte d'habitatge del tsunami

el poble es compon de cinquanta cases, un parc infantil, una guarderia, una escola de diumenge i altres serveis. és un "hàbitat" especialment dissenyat per l'arquitecte i enginyer Navin Gunaratne.

el 'new york village' està finançat amb una donació generosa dels budistes de nova york vihara foundation, i és un altre esforç pel projecte fènix per proporcionar habitatge a les famílies que van perdre les seves llars pel tsunami el desembre de 2004.

text: www.developmentfromdisasters.net

divendres, 12 de febrer del 2010

colombo

fa molts molts anys la meva mare va anar a buscar-me al parvulari de la immaculada, al passeig de sant joan, per visitar la futura escola per a la "egb" els maristes.

en creuar el passeig la meva mare em va dir que tindríem una petita entrevista. recordo anar agafat de la mà i en el curt trajecte del carrer valència posar-me a plorar...

quan la meva mare em va preguntar que em passava li vaig dir que em feia molt
mal la panxa...

vaig realitzar els 6 primers cursos de "egb" en els maristes.


mentre estigui a colombo aniré a classes d'anglès dues hores al dia amb una professora particular.

ahir a la tarda vaig anar a la primera.
en el trajecte en taxi cap a casa la professora estava nerviós i no sabia si posar-me a plorar i dir-li al taxista que em feia mal la panxa.

vaig fer l'esforç de ser conscient de la meva edat i vaig arribar en perfectes condicions.


una mica més de 3 euros l'hora, vaig fer dues hores sense parar, és molt bona professora, espero aprendre una mica més i no confondre jam per ham ...

dimecres, 10 de febrer del 2010

negombo/colombo















Negombo...........................................Colombo

06-02-2010........................................04-02-2010

dilluns, 8 de febrer del 2010

negombo

quan un viatja a un país absolutament diferent, en el que el menjar ens referim, ha de fer l'esforç d'adaptar-se.
prometo que ho he fet, he menjat, fins ara, al més estil "srilankés" tot picant! i el dolç és extremadament dolç.


avui per casualitat he trobat un lloc, a negombo centre, on m'he permès una escapada mental a les meves arrels amb un plat de pasta per menys de dos euros.

pasta penne amb un sofregit de pastanaga, ceba i enciam, res de picant i
jazz de música de fons.
he menjat amb els ulls oberts però he oblidat ser on estic, per un moment estava menjant a casa.
què bona és la pasta!!!

aquesta nit tornaré al lloc de menjar hindi, l'home és molt amable i el lloc net. si li demano res de picant només pica una mica i els chappathis que fa estan molts bons.

avui és el meu últim dia a negombo, demà aviat agafaré el tren per anar a colombo, espero aquesta setmana poder recollir el meu visat per entrar a l'Índia a més tinc ganes de veure a la meva família adoptiva ... crec que ja he posat alguna arrel afectiva en aquest meravellós país.

diumenge, 7 de febrer del 2010

negombo


dissabte, 6 de febrer del 2010

negombo


divendres, 5 de febrer del 2010

negombo

aquest matí després d'anar de compres amb la família he agafat el tren per anar a negombo. estaré per aquesta zona fins dimarts dia 9 que he d'estar a colombo per recollir la visa de l'índia.

negombo és una ciutat d'uns 65.000 habitants, està aproximadament a 37 km al nord de colombo. es troba a la desembocadura de la llacuna de negombo, a uns 7 km de l'aeroport de bandaranaike. negombo té un petit port, i la seva economia es basa principalment en el turisme i els seus segles de la indústria pesquera, encara que també es produeix canyella, ceràmiques, i estris de llautó.

els pescadors de la llacuna de negombo viuen en la pobresa extrema en petites aldees de palla de palma a la vora de l'aigua.

durant generacions, la llacuna ha proporcionat als pescadors amb un subministrament abundant de crancs, gambetes i moltes de les espècies natives de peixos, però amb l'inici de l'escalfament global d'aquestes fonts d'aliments han disminuït.

des del començament de la colonització europea, el municipi de negombo té una majoria dels catòlics romans, juntament amb els budistes, els hindús i musulmans. negombo s'ha donat el nom de "petita roma. "agurukaramulla pansal" és un famós temple budista que hi ha a la zona.

dijous, 4 de febrer del 2010

una de les coses que més m'agrada del budisme, sri lanka té una població de 60% de budistes, és la creença en la reencarnació i el que comporta.

jo no sé si crec o no ... m'ho plantejo i no arribo a una conclusió clara, no em preocupa molt pensar en les meves anteriors vides o en que em reencarnaré.

per al budista la reencarnació és important per viure la vida actual. tampoc es preocupen molt per les vides passades.

a unawatuna vaig parlar amb un monjo que em deia que tant és pensar que vam ser, només són dolces històries.

l'important és viure en pau i harmonia aquesta vida. al menys intentar-ho.

la meva limitada capacitat em fa veure com a cortina de fum el pensar que la gent pobra van realitzar actes negatius en una altra vida i que ara els toca treballar tal supervivència.

l'altre dia viatjava en cotxe amb la família que m'ha adoptat. estava assegut al costat del conductor quan un mosquit, a sri lanka són grans, va començar ha inspeccionar-me, jo el seguia amb la mirada amb la idea que amb un cop de mà acabava la seva inspecció.

el pare de família des del seient de darrere em va dir rotundament, "no el matis".
me les vaig tenir en forma de dansa del ventre perquè el mosquit no em piqués.

més tard parlant amb la meva amiga em va comentar simplement que lo fàcil hauria estat matar-lo, plas! el mates i s'acabar el problema.

què és gran i què és petit? en funció de què es valoren les coses, animals i persones? què és molt i què és poc?

el que anomenem un any és una mesura de progrés de la terra al voltant del sol, però si visquéssim a mercuri, un any i un dia són la mateixa cosa, perquè mercuri completa el seu gir al voltant del sol en vuitanta-vuit dies de la terra i en aquest període gira una vegada sobre si mateix.

dimecres, 3 de febrer del 2010

dimarts, 2 de febrer del 2010

dies per no oblidar mai.
he tingut la sort de fer un viatge amb un grup de bona gent.

he viatjat amb unes amigues de la meva amiga a colombo, tres viuen a nova york, la meva amiga i altres dos, una viu a colombo.

els cinc hem viatjat fins a la ciutat de katagarama després va ser al tornar a colombo que vam decidir anar junts una altra vegada fins anuradhapura, i per segona vegada per a mi, polonaruwa, sigiriya, dambulla, i kandy.

ha estat en furgoneta, és una altra manera d'haver vist el país.

un luxe viatjar amb gent local, he pogut conèixer llocs com el monestir de vathurawila aranya o entrar a l'interior del temple en kandy guiats per un monjo amic i estar en estancies on no estan obertes al públic.

m'agradaria poder descriure l'experiència en anuradhapura...
és difícil descriure les sensacions però en cada lloc sagrat que hem visitat un s'adona que és lloc especial per alguna cosa.
expliquen que hi ha càlculs matemàtics i connexions còsmiques...
però el que si puc assegurar és que un sent poder estar-se hora i hores assegut en una d'aquestes pedres ja avies d'un lloc ple d'història envoltat per una pau mai viscuda.

és una de les capitals més antigues de sri lanka, coneguda per les seves ruïnes molt ben conservades. la civilització que es va desenvolupar al voltant d'aquesta ciutat va ser una de les més grans d'àsia. es troba a 205 km al nord de la capital comercial colombo, al districte d'anuradhapura, a la província central del nord, sri lanka.

en l'actualitat està considerada per la UNESCO, des de l'any 1982 com a patrimoni de la humanitat. abastant una àrea protegida de 4.000 ha.

fundada al segle IV a c. va ser la capital del regne d'anuradhapura fins al començament del segle IX. durant aquest període va ser un dels centres de poder polític més estables i duradors de l'àsia meridional. en l'actualitat, aquesta antiga ciutat, sagrada per al budisme, els monestirs circumdants cobreixen una àrea de més de 40 km ² és un dels jaciments arqueològics més grans del món.