rishikesh

a l'habitació de l'hotel on sóc hi ha un mirall on em puc veure de cos sencer.

després de la dutxa em miro i penso ... angelet com t'has quedat ...

la nostra cultura ens demana un cos musculós... aquí no estic més prim que qualsevol dels "santorums" que recorren rishikesh. tot i l'aspecte d'ocellet em sento amb molta força i amb tota la calor que fa faig llargues passejades carregat amb la motxilla de mà, bastant plena.

fa més d'un any que no menjo carn... el cos m'ho demanava, des d'aleshores tinc millors digestions, el meu cos va guanyar en flexibilitat i la meva pell va millorar... i no he emmalaltit.

des que estic a l'índia no menjo peix...
no sé que sortiria en uns anàlisi però em sento fort. menjo verdures, llegums, arròs, fruits secs, iogurt.

per mi ja no cal que facin néixer animals per després sacrificar-los en una fàbrica.
ni criar pollastres que mai veuen la llum del sol i són transportats en espais de mil.límetre per mil.límetre.
ni que contaminin grans zones de catalunya amb la cria de porc.

per mi ja poden utilitzar els camps que serveixen per donar de menjar a aquests futurs ostatges de la mort per al cultiu d'aliments.

...m'adono que em surt un "discursillo" polèmic, més en una societat carnívora com la nostra.
que un mongol de l'estepa mengi carn per sobreviure és lògic, però nosaltres...

però si.... que bo és el pernilet... i les costelletes de xai... i que dir d'aquests porquets tendres amb una poma a la boca... mmmm.

no cal que ells passin per això per satisfer el nostre desitjós paladar...

i no val dir que els carnissers es quedarien sense feina.