Aquest llibre, justament perquè denuncia la multiplicitat de violències emmascarades en la nostra societat i ofereix, per a afrontar-les, diverses tècniques de praxi noviolenta, presenta, segons el seu autor, un vessant filosòfic o teòric de la noviolència: «La gent té la idea que la noviolència és més aviat una mena de pacifisme passiu: no fer, deixar-se arrossegar, tenir una actitud de negar-se a fer alguna cosa… La pau per damunt de tot, se sol dir. Jesús, a l’Evangeli, adverteix: “No he vingut a portar la pau sinó la guerra” (Mt 10,34; Lc 12, 49-51). La pau en si mateixa no és un valor; en realitat és una conseqüència del veritable valor.» L’obra s’acull al pensament de Gandhi, que va anomenar ahimsa la noviolència; a ell, però, no li agradava la paraula puix la trobava negativa. Per això li canvia el nom i, en comptes de noviolència, l’anomena satyagraha. Satya, en sànscrit, vol dir veritat, i graha, força; satyagraha és la força de la veritat. I la veritat, per a Gandhi, “és una cosa que neix dins el cor, en cada moment, segons les circumstàncies, i pot canviar en cada nova circumstància. S’ha de buscar en cada instant amb els ulls ben oberts i l’esperit amatent”.
text: http://xirinacs.cat/
1 comentari:
Satyagraha, bonica paraula i definició difícil de superar en el seu significat.
De Satya,no li faltava al gran Gandhi i de graha tampoc, ben al contrari.
Un ser amb la seva aparent fragilitat donava a pensar que no podria fer res, i mira. Molts anys després encara es “llum” per molts, esperança per altres, i saviesa a seguir per bona part dels terrenals.
Veig que et vas preparant per el teu proper destí.
Una abrasada Roger.
Publica un comentari a l'entrada