diumenge, 27 de setembre del 2009

julius i florette forever(2ª part), carles salas





















Julius i Florette Forever (2ª part) són dues peces d'un trencaclosques personal de les vides dels interpretis. Aquest espectacle comença amb la senzillesa de posar la primera peça i va cap a a la voluntat final de col·locar la ultima. Aquesta peça final és la qual cada espectador s'emporta a la butxaca. AL principi, l'espectador s'abandona en un món fred, artificial, distant, va buit, amb sentit però sense sentiment.. Se li donen els elements suficients perquè es faci una idea per a després fer que la descarti i es faci altra idea. Se situa al mes lluny possible per a dur-lo ho mes prop probable. Des de fa quinze mil milions d'anys fins al segon present. Des d'una dansa obsoleta fins a un nou paradigma del moviment. A mesura que l'espectacle va avançant, les expectatives es van trencant. El primer paisatge ideal que es munta als primeres escenes es va desmontant per a arribar a un món mes real i objectiu. Un món on el que es balla no és a la dansa i el que es diu no és a les paraules. Un món on la sinceritat amb les llàgrimes esborren l'artificial del món superficial.

text .www.bubulus.net