katmandú

ja està ... han passat gairebé 6 mesos, com una pel.lícula, moments molt bons, brillants, creia ser el personatge de "el show de Truman" semblava estar tot preparat per a més feliç impossible. m'he sentit cuidat i estimat he gaudit de moments increïbles que mai hagués imaginat viure.

després he baixat als inferns, a no controlar la situació, a no poder relaxar-me en el desastre a sentir-me trist i sol i el pitjor moment, curt però intens, el voler desesperadament que algú m'abracés ...

però el final és feliç, molt feliç acompanyat per gent que puc considerar amiga, que sé que algun dia tornaré a veure i si no quedaran en els meus millors records.

me'n vaig de nepal fort i feliç, amb ganes de repetir una aventura igual. reafirmant la meva pràctica de meditació, funciona. és difícil, és una disciplina però cal ser constant. els resultats van venint poc a poc perquè la vida posa dures proves i cal estar preparat cal arribar a ser tolerant, respectuós, equànime i sentir el més bell en aquesta vida ... l'amor incondicional

gràcies per estimar-me durant aquests mesos, pels comentaris i els correus electrònics. heu estat els meus millors companys de viatge.

fins aviat

roger

p.d. gràcies als "birkenstock" que ho han caminat tot, al "ipod" que m'ha despertat, música etc... a la "freitag" carregant, la motxilla de tota la vida que es queda aquí ... rebentar, al mini diccionari anglès / espanyol per mai més confondre ham per jam... a la guia "lonely planet", a les bosses de "congelats la sirena", al mat de ioga en què m'he postrat milers de vegades, al sac llençol... el més important! i com no a "macbook pro...