gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

carmen, sara baras

Ni la de Merimée ni la de Bizet. Sara Baras s'allunya dels tòpics del drama per a reinventar a Carmen i concebre un espectacle en el qual es lluïx com balladora, coreógrafa i directora. La nova Carmen de Baras és molt més que una tragèdia feta flamenc. Arrasa la paraula per a donar pas a l'acció, transformant en gest i ball les emocions i les passions del personatge. Acompanyada per Luis Ortega (Don José) i José Serrano (El Torero) i un excepcional cos de ball, la balladora gaditana oferix un muntatge que una vegada més demostra la seva genial capacitat per a construir conjunts i expressar a través del seu cos, els seus braços, els seus peus, les més dramàtiques històries.

text: www.grupbalana.com

julius i florette forever(2ª part), carles salas

Julius i Florette Forever (2ª part) són dues peces d'un trencaclosques personal de les vides dels interpretis. Aquest espectacle comença amb la senzillesa de posar la primera peça i va cap a a la voluntat final de col·locar la ultima. Aquesta peça final és la qual cada espectador s'emporta a la butxaca. AL principi, l'espectador s'abandona en un món fred, artificial, distant, va buit, amb sentit però sense sentiment.. Se li donen els elements suficients perquè es faci una idea per a després fer que la descarti i es faci altra idea. Se situa al mes lluny possible per a dur-lo ho mes prop probable. Des de fa quinze mil milions d'anys fins al segon present. Des d'una dansa obsoleta fins a un nou paradigma del moviment. A mesura que l'espectacle va avançant, les expectatives es van trencant. El primer paisatge ideal que es munta als primeres escenes es va desmontant per a arribar a un món mes real i objectiu. Un món on el que es balla no és a la dansa i el que es diu no és a les paraules. Un món on la sinceritat amb les llàgrimes esborren l'artificial del món superficial.

text .www.bubulus.net

la noviolència

Aquest llibre, justament perquè denuncia la multiplicitat de violències emmascarades en la nostra societat i ofereix, per a afrontar-les, diverses tècniques de praxi noviolenta, presenta, segons el seu autor, un vessant filosòfic o teòric de la noviolència: «La gent té la idea que la noviolència és més aviat una mena de pacifisme passiu: no fer, deixar-se arrossegar, tenir una actitud de negar-se a fer alguna cosa… La pau per damunt de tot, se sol dir. Jesús, a l’Evangeli, adverteix: “No he vingut a portar la pau sinó la guerra” (Mt 10,34; Lc 12, 49-51). La pau en si mateixa no és un valor; en realitat és una conseqüència del veritable valor.» L’obra s’acull al pensament de Gandhi, que va anomenar ahimsa la noviolència; a ell, però, no li agradava la paraula puix la trobava negativa. Per això li canvia el nom i, en comptes de noviolència, l’anomena satyagraha. Satya, en sànscrit, vol dir veritat, i graha, força; satyagraha és la força de la veritat. I la veritat, per a Gandhi, “és una cosa que neix dins el cor, en cada moment, segons les circumstàncies, i pot canviar en cada nova circumstància. S’ha de buscar en cada instant amb els ulls ben oberts i l’esperit amatent”.

text: http://xirinacs.cat/

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

camprodon/molló 5/6 - 09 - 2009

gràfica bcn

gràfica bcn

gràfica bcn

Lluís M. Xirinacs. "Dietari final"

"Els amics ens hem d´estimar en la vida i en la mort. No només en la vida. Fer consistir l´amor a perllongar el més possible aquesta vida és un insult a l´altra. Com deia Freud, hi ha l´impuls de vida, Eros, i l´impuls de mort, Thànatos. Cal equilibrar-los dinàmicament i amb elegància. Hora de viure i hora de morir. És ridícula la lluita aferrissada del cervell per mantenir aquesta vida en contra del determini del nostre cos que marca el temps d´anar morint. Al contrari, cal ara que, mitjançant la medicina, puguem planificar amb responsabilitat i llibertat la mort com es planifica la natalitat. Aquesta la planifiquen els futurs pares perquè el fill encara no hi és. Aquella cal que la planifiqui la mateixa persona que ha de morir mentre encara hi és."
Lluís M. Xirinacs.