adam's peak

adam's peak

potser ha estat l'experiència més espectacular però també la que m'ha deixat exhaust.

aquesta setmana m'he retrobat amb l'amic srilankés que em va parlar de sri lanka a barcelona, ens vam conèixer al dhama neru del montseny i ha arribat al seu país per retrobar-se amb la seva dona i filles.

en l'excursió també ha vingut el nebot de la família que va néixer a sri lanka però viu a australia.

és duríssim, vaig posar el meu "dispositiu mula" i de seguida em vaig desmarcar del grup. en la pujada prou tenia amb transportar la meva ànima que no podia creure el que veia.

pujant trobes gent descalça, cossos molt prims que pugen corrent, dones grans que et sonriuen al creuar, treballadors, dels diferents xiringuitos que vas trobant en el trajecte, carregant amb caixes de begudes o ampolles de gas ....

en arribar t'oblides de les més de quatre hores de pujada per escales molt inclinades. les vistes són inoblidables i la gent, celebrant els seus ritus religiosos, posen una banda sonora immillorable.

al vespre vam decidir passar la nit al refugi, hi havia poca gent, vam ser dels primers a instal.lar-nos, em vaig dormir de seguida. al cap d'unes hores vaig obrir un ull i l'espectacle continuava. el meu cos estava envoltat d'altres cossos perfectament col.locats com si d'una partida de tetris es tractés. la possibilitat de moure's era "zero".

a l'alba, tothom surt fora per contemplar la sortida del sol.
amb vent i fred estem expectants com si es tractés de la primera vegada que surt el sol per l'horitzó.

quan aquest surt, tot el món repeteix una i altra vegada el seu nom .... sol, sol sol!

colombo

colombo

nirodha city center, colombo

estic content, he tingut la sort d'estar a la presentació d'un centre de meditació i estudis sobre budisme al centre de colombo.

en la presentació havien dos monjos un d'ells és un monjo holandès, ven. olande ananda. mai havia sentit parlar d'ell però és força conegut.

al final de la presentació vaig estar conversant amb ell.

definitivament crec, sens dubte que hi ha gent que està en un altre estat mental.

no vull jutjar si és millor o pitjor... però un aprèn a viure quan escolta a prop, algú com ell.

tinc la sort de tenir un molt bon amic que em va regalar un llibre que estic llegint.
"el cultiu de l'atenció plena" escrit per un altre monjo en aquest cas singalès, henepola gunaratana nayak thera, i m'he permès la llibertat de copiar algunes frases que he subratllat...

"...hem de meditar perquè el fet de ser humans ens fa hereus d'una insatisfacció inherent a la vida que mai desapareix."

"... aquesta insatisfacció... de sobte ens fem conscients que no hi ha possibilitat d'evitar-la i així ens adonem de la nostra situació real en la vida, on simplement l'anem passant."

"...no hi ha dos moments que siguin iguals, no hi ha res dolent en això, simplement és la naturalesa de l'univers."

"felicitat i pau. aquests són els temes principals en l'existència humana."

"...hem superdesenvolupat l'aspecte material de l'existència a costa d'aspectes emocionals i espirituals més profunds."

"...hem d'atendre les obligacions envers els nostres semblants, i sobretot, tenir en cuneta la nostra responsabilitat cap a nosaltres mateixos com a individus que viuen amb altres individus."

"el que som és el resultat del que vam ser, el que serem demà serà el resultat del que som ara."

"ningú pot fer més per nosaltres que la nostra ment pura, ni els nostres pares, ni algun parent o amic, ningú."

"...la meditació porta a la ment a un estat de tranquil.litat, vigília, concentració i introspecció."

"...la nostra civilització, culta i civilitzada, poleix a les persones només superficialment."

"...la civilització canvia superficialment l'home, la meditació el modifica totalment."

"...podrem transformar-nos.... disposats sempre a oblidar i perdonar, estimant als altres perquè els entenem gràcies al fet que abans ens hem entès a nosaltres mateixos, hem vist en el nostre interior profund autoil.lusions i fracassos, hem vist la nostra pròpia humanitat i hem après a perdonar amorosament. "

"...l'amor incondicional està exempt de crítica."

són les deu i vint de la nit, fa hores que he sopat, només amb els pares de la meva amiga. fa dies els vaig explicar que a barcelona menjava alvocat amb tomàquet i ceba, aquí ho mengen més com poltre. avui m'han preparat per a mi, alvocat amb tomàquet i ceba, sense picant. me'n vaig feliç a dormir.

www.nirodhatrust.org
www.olandeananda.org

chitrasena school of dance, colombo

Chitrasena (nascut amaratunga arachige mauricio dias)
(26 gener 1921-18 juliol 2005) va ser un ballarí pioner de sri lanka, internacionalment conegut pel seu treball en l'establiment d'una tradició moderna de sri lanka de la dansa i la popularització de les danses tradicionals de sri lanka a tot el món.

iniciat el 1944 a colombo, la kalayathanaya Chitrasena va ser el centre de les noves formes d'art i la cultura des de 1940 fins als anys 70.

iniciat en una casa llogada donada pel filantrop Sir EPA Fernando, l'edifici de kalayatanaya situat a pocs metres de la sortida kollupitiya, va ser l'oasi dels innovadors contemporanis que han cercat nous horitzons en el camp estètic.

chitrasena va introduir una nova forma de dansa creativa basada en la danses indígenes. l'escola va començar amb només un grapat d'estudiants que van viure i van treballar en l'estudi.

colombo

aquesta tarda hem tingut convidats a casa.
han vingut uns amics, de la família que em tenen adoptat, ha prendre un refresc i unes pastes.

colombo i sri lanka en general és un paradís per als mosquits. les condicions climàtiques són ideals perquè aquests animalets puguin créixer i reproduir-se a milions.

els meus peus són víctimes de les seves picades. busquen i busquen un tros de carn lliure de roba per assaborir l'exquisida sang d'un foraster.

cansat de tantes picades, he decidit, per no patir aquesta tarda, m'he untat els peus amb un producte que vaig comprar a unawatuna.
és una crema de color verd, tots els ingredients són naturals, i destaca pel seu alt contingut en "citronela". no he reparat en despeses, he fet servir una quarta part del producte en els peus.

una vegada asseguts en cadires, en forma de cercle, he observat a la meva amiga moure el nas amb els ulls en expressió de preocupació...
al cap d'una estona movia la mà en forma de ventall davant del nas.

a poc a poc la resta de convidats compartien la mateixa preocupació fins que la meva amiga a expressat la seva preocupació sobre una olor estranya a la sala. finalment una paraula ha saltat enmig de tanta expectació.... citronela !!!!!

he confessat,
si colombo és una ciutat calorosa en aquell moment la temperatura estava multiplicada per cent.

he demanat disculpes i he confessat que els meus peus estaven untats amb mig quilo de crema antimosquits a base de citronela.

a sri lanka, i no menys a colombo, la gent és molt amable i no han dubtat ni un moment en apartar la vista dels meus peus i dirigint-se als meus ulls dir-me... "don't worry... rocher".

ni la quitxe, ni les empanades de peix, ni els sandvitxos de verdura, ni el pastís de xocolata han pogut amb l'olor de la "citronela"...