dia de la república de l'índia

El dia 25 per la tarda em van convidar a la celebració del
"dia de la república de l'índia al
"indian cultural center", colombo
amb l'actuació de:shridhar & anuradhabharath dansa natyam











foto: internet

en el curs de vipassana les noies van fer amistat amb una altra que viu als estats units i ara està una temporada amb els seus pares a colombo.

s'ha convertit en molt bona amiga i la seva família em va adoptar en la meva estada a la capital.
m'ha convidat de nou per fer una excursió amb uns amics seus a la ciutat santa de katagarama, per tant demà motxilla i cap a Colombo!

he rebut per la seva part un e-mail de moltes fotografies sobre la creació del tren a sri lanka. són meravelloses. he fet una selecció de les que més m'agradaven per compartir...

i aviat...
katagarama

(acabo de tenir la sensació d'estar fent un programa de televisió i demanar-li a l'audiència que "tornem després de la publicitat…")

galle

una de les coses que gestiono pitjor és el tema de la pobresa.
no estic "forrat" però m'he permès aquest viatge trobant les alternatives més econòmiques per a no gastar els diners en poc temps.
aquí, però, sóc ric.

no hi ha dia que no s'acosti algú, sempre molt amablement i em doni conversa. l'agraeixo, és la millor manera de conèixer la realitat d'un lloc.
durant la conversa observo que la persona és d'allò més normal, amb moltes coses en comú, més si té la meva edat, tot i que, si és el cas, la majoria estan casats i amb fills.
a l'estona de la conversa arriba el moment que, sense mirar-me als ulls i baixant el to de veu, em demanen ajuda, mentre busco alguna excusa, apareix en la meva ment, el meu mac portàtil, les meves birkenstock, la meva canon digital...

són moltes les ficades de pota que ja he fet, com contestar, ho sento jo no soc ric, o dir-li a algú que fa tres mesos no té feina que vagi a l'oficina d'ocupació... oficina que no existeix.
o que vagi a una església per aconseguir alguna cosa de menjar, ajuda només per a cristians no per budista com era el cas.
els budistes si donen educació gratis, però no menjar. segur que les ajudes deuen variar segons la zona.
molta gent només menja un cop al dia, sol ser a la nit i arròs.

ahir al migdia en una d'aquestes experiències li vaig dir que el convidava a dinar però em va contestar que si els seus fills no dinaven ell no podia acceptar la invitació.
vam acabar al mercat comprant verdura, fruita… li vaig dir que compréssim peix i amb un mitj somriure em va dir que des de feia un temps no tenia gas i no podria cuinar...

les víctimes del tsunami segueixen existint, gent que va perdre la seva casa, el seu treball, familia… que va poder salvar la vida perquè el tsunami no va arribar al mateix temps a tot arreu i en alguna zona van avisar amb 5 minuts d'antelació per recollir els fills i dirigir-se a zones més elevades.
després, tornar a casa i veus que res del que tenies ja existeix i que ni el govern ni ningú t'ho tornarà.

sempre hi ha alguna zona en el món en situació semblant, fa uns dies li va tocar a Haití, després de la notícia l'herència d'aquestes catàstrofes dura anys i marca a una generació. zones gairebé sempre pobres.

no tinc la capacitat per saber quina és la millor estratègia davant d'aquest món que mentre uns "pringuen" de debó, altres passem d'una notícia a una altra a la velocitat de la llum.

galle

galle

habaraduwa

avui tortugues,

fa dies que vaig fer un amic a galle, es diu Jambo.
el primer contacte en veure que s'acostava no vaig poder sortir corrent pel pes de la meva motxilla.
van aflorar tots els meus prejudicis.

volia aconsellar-me un guest house, on just estic i va encertar. després em va acompanyar a comprar-me un banyador llarg perquè el curt encara que sigui un "guiri" no ho veig encertat ... el bon home sempre em pregunta com estic, si necessito alguna cosa i és amable...

ahir li vaig comentar que m'agradaria anar a habaraduwa on hi ha un centre de recuperació de tortugues a la mateixa platja. aquest matí m'ha vingut a buscar i no he hagut de preguntar per l'autobús.
per refrescar-me m'he comprat una pinya que m'ha demanat ell en una fruiteria i he pagat la meitat que fa uns dies comprant jo sol ...
hem anat al centre de torugues i mentre jo passejava, tocava i fotografiava les tortugues el llegia un diari singalès.

a la tornada hem menjat en un lloc que vaig descobrir que pel que m'ha dit té bona fama i he encertat.
al final de la jornada m'ha demanat que l'acompanyés a la farmàcia, ha triat diferents medicaments per a la seva filla que es troba a l'hospital i jo feliçment he pagat un just bescanvi.