dissabte, 23 de juliol de 2011

la soledad de los números primos

persones greument ferides en la seva infantesa es fan mal amb les eines d'una vida que, com nens, no entenen o no maneguen amb destresa i l'encert de giordano és que, en el lent recorregut pel temps, pels anys que amb prou feines aconsegueixen fer una mica més pàl.lides les cicatrius dels seus personatges, provoca la nostra empatia d'una manera inconscient.

l'atzar ha ordenat alguns nombres senars que es divideixen només per 1 i per si mateixos en parelles que s'aproximen sense arribar a tocar-se: 11 i 13, 17 i 19, 29 i 31, 41 i 43 ...

el llibre explica una histora nua, la de dues persones unides, per un destí tan comú com impossible de compartir. i a cap dels dos supòsits ens deceb, la qual cosa només podria demostrar-se amb una equació tan perfecta, tan solitària, com nosaltres mateixos. però la X de la nostra soledat, com aclarir-la?

text d'internet