diumenge, 17 d’abril de 2011

pedra de tartera

Un clàssic de la literatura catalana que reconstrueix l'ambient de postguerra al Pirineu.
«Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta aquí dies i dies...».
La Conxa es veu així quan empresonen el seu marit al final de la Guerra Civil. D’adolescent, ella va haver de deixar la família en un poble del Pallars per viure amb la de la seva tia i, d’aquesta manera, ajudar-la en una altra població de la mateixa comarca. Allà va conèixer en Jaume, paleta i fuster d’un poble veí, de qui es va enamorar, i s’hi va casar. Per raó de la Història, a la protagonista li cal aprendre de la resistència pacífica dels minerals.
Text de contraportada