avui m'he traslladat d'unawatuna a galle. he trobat un lloc bonic, net i barat., estic content! què més es pot demanar?
a galle la vida és tranquila, lenta, ningú corre, ningú crida. els venedors de peix un cop es queden sense peix per vendre dormen sobre dels taulers.
he demanat permís a uns pescadors que des de la platja, junts feien força per recuperar les seves xarxes. m'han dit que si, però abans ajudés al grup.
no he durat més de tres empentes ... les mans em cremaven, he après a somriure com ells, ho he deixat i he fet les fotos...
també he començat a anar lent, tranquil, sense presses,.
4 comentaris:
¡qué envidia! estas viviendo mi sueño... y el de mucha gente...
un abrazo muy fuerte
El teu dia d’avui s’assembla al meu.
A las 6.30 l’autobús ple de gent amb cara de dilluns , malcarats i adormits.
La feina ssstresssannnttt, uix quin fàstic. Des de las 15.30 fins les 19.00 a la Creu Roja per unes probes mediques del meu nanno, que per cert nomes feia un any i mig que estava per programar , altre cop autobús, aquest com no tan ple(també tots mig groguis) i apa., a fer sopar per avui i dinar per dema.
Tan tranquil com el teu, edemes ha sigut un dia gris i ploraner.
Res, segueixo amb enveja sana.
...he de dir també que avui he estat una hora assegut en "cuclilles" netejant roba, que porto les cames plenes de picades de mosquits, que ¿què dinarè avui? mmmmm...arròs amb llenties amb una "mica" de picant per variar...
però val la pena...
viatjar en bus o metro per barcelona amb una mica d'esforç mental, potser una aventura molt exòtica...tot com ho vulguem veure
hei, el mateigque jo sopare avui,a rros amb llenties peró amb morcilla i xoris asturia, a casa el sopars son el menjar principal, mal fet, ja ho.se, peró es l'unic moment que estem tots junts. D'espres marxem a dormis mes tard i lletos.
una abraçada nen.
Publica un comentari a l'entrada